WebMaster i TrailRunner

Una setmana explorant els senders de l’illa de La Palma

El passat mes de desembre de 2024, en Ramon i jo vàrem passar una gran setmana explorant els senders de l’illa de La Palma. Triant les dates més favorables quant a preu i horaris de connexions aèries, vàrem volar amb Iberia fins a La Palma fent escala a Madrid per menys de 100 euros per persona, amb maletes incloses, i incloent l’anada i la tornada. El lloguer de cotxe també va ser econòmic i fàcil amb la companyia canària Cicar. I l’apartament no podia tenir millor relació preu qualitat: situat a 10 minuts de l’aeroport i amb unes vistes impressionants sobre a la costa est de La Palma i fins al majestuós Teide de Tenerife en dies clars.

La Palma és coneguda com La Isla Bonita i es mereix aquest nom sense cap mena de dubte. Miris on miris pràcticament només veus bellesa i la varietat de microclimes és infinita. Des de costes amb platges d’arena negra i penya-segats escarpats que treuen l’alè, fins a paisatges volcànics d’aspecte lunar, passant per boscos frondosos de pins canaris gegantins i zones humides on les falgueres i lianes te fan sentir com un personatge dins la pel·lícula Juràssic Park.

Ja feina dies que volia escriure aquesta entrada, però he esperat a poder-ho fer sense presses i gaudint al màxim del record d’aquella setmana meravellosa. Varen ser 8 dies intensos, la majoria amb una sortida al matí i una a l’horabaixa, amb la intenció de fer un tast dels llocs i recorreguts més recomanats i diversos de l’illa. I ho vàrem aconseguir, gràcies a l’envejable xarxa de senders senyalitzats de l’Illa i els tracks de seguiment GPS que havíem descarregat de Wikiloc.

Dijous 12 de desembre: Montaña de la Breña

El primer dia, després d’aterrar i omplir la nevera, sortint del mateix apartament, ja ens va donar temps de pujar fins a la Montaña de la Breña (Trakc Wikiloc i a Strava) i tot i que plovia un poc, vàrem anticipar que ni la pluja, ni el fred, ni el vent que anunciaven per a aquella setmana, no ens aturaria.

Divendres 13 de desembre al matí: Pico Benejado, Pico de los Cuervos i altres

Seguint la recomanació del nostre amic Manolo Rodríguez, bon coneixedor de l’illa, divendres a trenc d’alba vàrem pujar al Pico Benejado, (Trakc Wikiloc i a Strava) amb unes vistes espectaculars de la Caldera de Taburiente. Ja que hi érem també vàrem pujar al Pico de los Cuervos.

Divendres 13 de desembre horabaixa: Porís de Candelaria

Com que havíem matinat molt, vàrem dinar prest i encara ens va donar temps de fer una segona sortida el mateix dia. Sempre guiats per les previsions meteorològiques que poden canviar molt d’un costat de l’illa a l’altra, vàrem optar per anar a visitar un dels llocs més singulars de l’illa, el Porís de Candelaria, un port natural situat en una mena de cova a ran de mar. De fet, porís, del portugués proíz o del català proís, és una paraula canària que significa petit port natural.  La majoria de gent hi va en cotxe, nosaltres ho vàrem fer a peu (Track a Wikiloc i a Strava) i si la baixada ja va ser dura, la pujada encara més.

Dissabte 14 de desembre al matí: Roque de los Muchachos

El Roque de los Muchachos, el punt més alt de l’Illa amb una alçada màxima de 2428m, és una visita obligada a l’illa de La Palma, així que dissabte vàrem decidir anar-hi, tot i les baixíssimes temperatures i el vent. Alertaven de tant de fred que fins i tot havíem agafat la jaqueta de plumífera, però finalment amb l’impermeable i altres peces d’abric va ser suficient (Track a Wikiloc i a Strava).

Dissabte 14 de desembre horabaixa: Cubo de la Galga

Com el divendres havíem fet dues sortides i havia anat bé, dissabte vàrem fer el mateix i a l’horabaixa ens vàrem endinsar el l’exuberant Cubo de la Galga (Track a Wikiloc i a Strava), que transcorre en bona part per dins d’un bosc de laurisilva, l’ecosistema característic de les zones humides de l’illa, amb falgueres i arbres tan alts que pràcticament no deixen entrar la llum del sol.

Diumenge 15 de desembre matí: Playa i Barranco de Nogales i Camino Real de la Costa

Diumenge va arrancar plovent i amb molt de vent, hi havia alerta taronja a la costa oest, així que vàrem triar un recorregut a recer del vent i a poca alçada a la costa est. L’elecció que vàrem fer no podia ser millor: vàrem poder gaudir del a Playa de Nogales amb baixamar, gaudint de l’arena negra en tota la seva amplitud. I després vàrem continuar un tram pel GR130, el Camino Real de la Costa, passant per l’espectacular Barranco de Nogales (Track a Wikiloc i a Strava). Com que els senders de La Palma estan tan ben cuidats, amb graons i baranes on fan falta, no va suposar cap perill.

Diumenge 15 de desembre horabaixa: Camino de las Fuentes i visita a Santa Cruz de La Palma

Diumenge horabaixa en Ramon va agafar un descans i jo vaig anar a córrer pel Camino de las Fuentes (Track a Wikiloc i a Strava) i en acabar encara ens va donar temps de fer una volta per la ciutat de Santa Cruz de La Palma, tota guarnida amb la il·luminació nadalenca. Fins i tot vàrem gaudir d’un fragment de missa amb nadales a càrrec d’un cor d’homes amb molt bona veu que també tocaven instruments de corda típics de l’illa: timples, bandúrries, llaüts…

Dilluns 16 de desembre matí: Barlovento a Franceses, Camino Real de la Costa (GR-130)

Dilluns el vent va incrementar, però la costa nord quedava protegida de l’aire, més aviat feia una calorada inusual, i vàrem optar per fer un tram dels espectaculars penya-segats i barrancs que hi ha entre Barlovento a Franceses, seguint un tram del Camino Real de la Costa, GR-130 i passant per Gallegos (Track a Wikiloc i a Strava). La tornada fins al cotxe aquesta vegada la vàrem fer amb una “guagua” i va ser tota una experiència: el xofer conduïa amb destresa i velocitat per unes carreteres tortuoses, estretes i amb unes costes que treien l’alè. S’apreciava que coneixia cada revolt i a pràcticament a tots els habitants d’aquesta zona poc poblada, perquè els anava saludant, tant si anaven a peu com en cotxe 🙂

Dilluns 16 de desembre horabaixa: Faro de Fuencaliente i Volcán de Teneguía

A l’horabaixa vàrem anar fins a l’extrem sud de l’illa, el Faro de Fuencaliente, i vàrem fer un tast d’una de les zones volcàniques més espectaculars i conegudes de l’Illa. Les salines  de Fuencaliente a l’hora de la posta de sol son un espectacle de colors (Track a Wikiloc i a Strava).

Dimarts 17 de desembre matí: Ruta de los volcanes

El tast de volcans a Fuencaliente no ens va bastar, així que dimarts vàrem optar per aparcar al Refugio del Pilar i explorar un altre part de la Ruta de los volcanes (Track a Wikiloc i a Strava). Aquí ja vàrem veure volcans i volcans fins saciar-nos.

Dimarts 17 de desembre horabaixa: Barranco de las Angustias (Caldera de Taburiente)

I apurant al màxim el dia, l’horabiaxa ens vàren endinsar dins el Barranco de las Angustias, que es troba al fons de la Caldera de Taburiente, on l’aigua pren protagonisme. Ficar els peus pel torren va ser molt agradable perquè feia molta calor (Track a Wikiloc i a Strava).

Dimecres 18 de desembre, dia llarg: Pico de la Nieve – Pico de la Cruz – Pico de la Sabina – Refugio Punta de los Roques

L’última sortida a la Palma vàrem optar per fer un recorregut llarg, començant pel Pico de la Nieve, vàrem anar en direcció nord fins el Pico de la Cruz, i després vàrem tornar en direcció sud fins el Refugio de Punta de los Roques (Track a Wikiloc i a Strava). Va ser una ruta molt variada, amb parts rocoses i parts de boscos de pins canaris. El Refugio de Punta de los Roques  és d’accés lliure, no està guardat, però està bastant ben cuidat. Un bon lloc per passar la nit si fas travessa, que no era el nostre cas.

Dijous 19 de desembre, tornada a Mallorca

L’últim dia encara ens va donar temps de fer una volta pel passeig marítim de Santa Cruz de Tenerife fins a Los Cancajos (Track a Wikiloc i a Strava).

Vídeo resum

Viatge a Chamonix 2024: cada any des de 2015

El viatge anual a Chamonix ha inclòs un gran ventall d’aventures: una excursió amb uns familiars, excursions amb les companyes del Club Sa Milana, altres activitats socials i, finalment, les curses UTMB. Una estada molt completa i variada, que va començar amb mal peu, però ha acabat magníficament. Aquí van els detalls, les fotos i un vídeo

Dissabte 24 d’agost: el vol d’anada es retarda més de 5 hores i arribem a Chamonix “in extremis”

Arribam a l’aeroport amb ganes de sortir volant cap a Ginebra però aviat ens assabentam que el vol té un retard de 5 hores. Així que el primer dia de viatge el passam ben tancats a l’Aeroport de Palma. Ho afrontam amb calma i resignació. Però quan arribam a Ginebra ja son les 22:00, hem perdut el trasllat que havíem contractat i d’entrada sembla que l’única manera d’arribar a Chamonix és un costós taxi. Per sort després d’uns moments de nervis, aconseguim contractar per telèfon dues places a un microbús compartit d’Alpybus a un preu raonable que ens deixa a  Chamonix poc després de mitjanit.

L’endemà a primera hora, havent dormit ja a la caseta de fusta “Le Mazot” que ens lloguen cada any els amables Mandy i Tod, esmorzam a Le Paniere de la plaça de Chamonix, contemplant l’arc de meta, feliços com nins: no ha estat tan greu. I ara que easyJet ja ha dit que ens abonarà les despeses i compensacions corresponents, encara menys.

Diumenge 25 d’agost: excursió i pícnic per Argentiere amb Patrick i Sylvie

Després de berenar i omplir la nevera del “nostre” Mazot, agafam el tren cap a l’estació d’Argentiere on ens esperen els cosins Patrick i Sylvie. Son una parella extraordinària que tot just acabam de conèixer: pares de família, poliglots, metges, músics, excursionistes, viatgers…  Ens mostren casa seva, ens fan de guies per les muntanyes d’Argentiere i ens conviden a un pícnic de luxe que insisteixen en carregar ells tot el temps. En acabar tornam a casa seva i ens menjam l’ensaïmada de Can Jaume que els envia la meva mare des d’Andratx.

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
05:11:28
hours
03:53:59
hours
13,60
km
3,49
km/h
22,26
km/h
826,00
meters
820
kcal

Dilluns 26: excursió amb milanes al Niu de l’Àguila i glacera de  Bionnassay

Dilluns en Ramon surt pel seu compte i jo vaig amb les amigues de Sa Milana a fer una ruta  amb unes vistes espectaculars de la glacera de Bionnassay.

A l’horabaixa recollim els dorsals de la cursa ETC den Ramon i de les amigues de Sa Milana i després sopam i fem una volta pel centre de Chamonix.

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
04:26:19
hours
03:09:39
hours
11,90
km
3,77
km/h
9,98
km/h
880,00
meters
1.134
kcal

Dimarts 27: ETC i pujada a la Tête de la Tronche

Dimarts agafam el bus que ens porta a Courmayeur i na Raquel i jo pujam fins a la Tête de la Tronche (2.584m) , mentre la resta d’amigues de Sa Milana i en Ramon corren la ETC.

És un dia preciós i tots acaben la cursa ETC molt bé. Na Raquel i jo hem d’anar ràpid per arribar a temps i veure’ls a tots entrar per la meta.

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
04:32:18
hours
04:15:07
hours
17,86
km
14:17
min/km
4:42
min/km
1.473,00
meters
1.717
kcal

Dimecres 28: dia de recuperació a la piscina

Com era d’esperar, després d’entrenar amb na Raquel, estic cansada i agafo un petit dia de recuperació anant a la piscina a del Centre Sportive de Chamonix. Una piscina de 50 metres de llarg espectacular. És l’aniversari den Ramon i convidam en Sebastià a una modesta “raclette” al “nostre” Mazot. Al vespre sopam tots plegats, també amb en Peter i n’Esther. No hi ha foto, però després de sopar en Ramon ens convida a la seva gelateria preferida.

Dijous 29: un poc de tot

Dijous faig un petit entrenament per veure com em trobo: estic bé. UTMB anirà bé!

Després m’acomiado de les milanes que ja tornen cap a les illes, vaig a recollir el meu dorsal, acompanyo n’Esther i en Peter a una taula rodona sobre Kilian i encara em dona temps de veure arribar en Sebastià i n’Ana a la meta de l’OCC.

Divendres, dissabte i diumenge

Finament arriba el dia de la veritat, millor dit, els dies de la veritat, els dies de la cursa UTMB. Començo molt animada, gaudeixo més que mai de la sortida: faig una amiga i, tot i la gentada, puc esquivar els habituals taps de la sortida. N’Esther, na Mandy, en Ramon…, cadascun en diferents punts, em saluden al meu pas. Vaig feliç!

Quan porto tant sols 20 km, a Saint Gervais, m’adono que duc la punta d’un bastó trencada: possiblement s’ha trencat quan un corredor m’ha trepitjat el bastó sense voler. Això em preocupa moltíssim, si s’acaba de trencar la punta, es trenca la corda que tensa els tres segments i el bastó deixa de funcionar. Valoro si demanar a en Ramon i n’Esther que em portin un bastó de recanvi en algun punt i ho descarto, massa complicat, les carreteres estan tallades per la cursa. Al tram que va fins les Contamines veig uns joves que estan animant des d’un balcó i els demano si tenen un tap de goma per protegir la punta. No en tenen però em fabrico un tap amb cinta adhesiva de pintor. GRÀCIES amics! Més endavant, a Notre Dame de Gorge la verge m’envia un àngel entre el públic que amablement em dona els taps que porta als seus bastons. No els necessita, diu. GRÀCIES amic! Seran la solució definitiva. No obstant el tap patina i em fa anar un poc perjudicada tota la cursa, tant física com mentalment.

Tota la resta va molt bé, fa bon temps, no em fa mal res, no tenc problemes. Pero a partir de Champex Lac, quan porto tres terços de cursa i estic a la segona nit, començo a tenir molta son, les forces mentals flaquegen. A Trient ja arribo molt cansada. Només penso en dormir. Veig un banc al costat del punt de control i provo una cosa que no havia provat mai abans: DORMIR. Activo un temporitzador de 10 minuts al rellotge i crec que aconsegueixo dormir-ne 5. Quan em desperto em trobo genial, he tornat a néixer, però l’efecte dura poc. I ja només penso en tornar a estirar-me a dormir. Dormir és droga dura. Però no trobo el lloc adequat. Penso en tota la gent que em segueix online i descarto retirar-me, tot i que els dimonis de l’abandó habiten al meu cervell.

Passat el control de Vallorcine, a uns 20 km de la meta, telefono a en Ramon i li dic que arribaré, però tardaré molt, que vaig en mode “cadàver”. Després veig una llosa plana devora el camí i torno a dormir 5 minuts més. Ressuscito un poc i reprenc la ruta.  El camí entre el Coll de Montets i la Flegere inclou un tram tortuós, ple d’arrels… maleeixo els organitzadors per ficar aquest tram. Preferia mil vegades la dura pujada a la Tete aux Vents que almenys tenia unes vistes espectaculars. Quan arribo a la Flegere estic exhausta. Penso en estirar-me a sobre un banc, però veig dos sanitaris i em fa por que me facin proves i no me deixin continuar. Així que omplo un bidó de coca-cola i l’altre de cafè, menjo un poc de tot el que hi ha, i amb l’efecte de la cafeïna i el sucre baixo tan ràpid com puc cap a Chamonix. N’Esther i Peter m’animen pel camí i en Ramon m’espera a la Meta, al final resulta que arribo trotant, eufòrica i encara hauria pogut fer més. Ha estat dur però ha valgut la pena.

MIL GRÀCIES A TOTS

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
42:48:23
hours
42:48:20
hours
177,85
km
14:27
min/km
1:38
min/km
10.332,00
meters
12.288
kcal

Trail 100 Andorra by UTMB® 2024

Andorra, Curses, Viatges

El passat cap de setmana en Ramon i jo vàrem participar a la Trail 100 Andorra by UTMB® 2024. El 2023 ja vàrem passar tant de gust a la cursa i al viatge en general, que enguany hem repetit i és possible que el 2025 hi tornem.

Els nostres amics Lara i Jordi, a qui vàrem conèixer l’any passat a l’Hotel Coma, també han repetit enguany i hem compartit moltes estones amb ells. I és que aquesta cursa té molts encants: el circuit és espectacular, l’organització també és molt bona i tot gira entorn al poble d’Ordino, molt còmode si t’allotges allà mateix. I si a més a més comparteixes l’experiència amb amics, la satisfacció és multiplica.

Enguany, com l’any passat, vàrem fer algunes excursions abans de les curses, per aclimatar i per aprofitar al màxim el viatge.

Dijous vàrem fer una ruta pels llacs de Tristaina i també vàrem pujar al Mirador Solar del mateix nom, situat en el pic de Peyreguils, a 2701m d’alçada. El vàrem tenir tot per a nosaltres i va ser una excursió espectacular.

Fotos de l’excursió pels llacs i mirador de Tristaina

Recorregut de l’excursió pels llacs i mirador de Tristaina

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
04:49:49
hours
04:41:17
hours
9,72
km
28:56
min/km
5:53
min/km
766,00
meters
1.167
kcal

Divendres vàrem fer una altra excursió des del Coll d’Ordino a la base de Pic Casamanya. Aquesta ruta ja la coneixíem i no defrauda mai.

Fotos de l’excursió pel Casamanya

Recorregut de l’excursió pel Casamanya

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
01:33:52
hours
01:21:11
hours
4,80
km
16:54
min/km
6:07
min/km
379,00
meters
385
kcal

Divendres horabaixa vàrem anar a recollir els dorsals amb els nostres companys de Sa Milana i vàrem aprofitar per fer una volta per Ordino, comentant l’aventura que ens esperava l’endemà.

Dissabte va ser el dia més important per a mi, el dia del gran cursa. Enguany volia millorar el temps de l’any passat i ho vaig aconseguir, tot i que no tant com m’havia proposat. I en bona part a costa de no fer fotos. Així que només en tenc una de la sortida. De la cursa diré que vaig passar tant de gust com l’any passat. A més vaig fer una amiga, na Vanesa Martínez Hansen, i espero coincidir amb ella novament els mes d’agost a Chamonix, ja que les dues prendrem la sortida de la distància reina a UTMB-Montblanc.

Recorregut de la cursa

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
25:51:12
hours
25:51:10
hours
110,73
km
14:00
min/km
2:07
min/km
7.236,00
meters
8.005
kcal

Diumenge va ser el dia de la cursa den Ramon, que ho va fer tan bé com l’any passat.  I dilluns encara vàrem tenir temps d’anar a guaitar el Coll de Cabús, que s’ha fet molt famós darrerament a través de la sèrie documental Tor de TV3.

En resum: un altre viatge rodó que ens ha deixat amb molt bon gust de boca i amb les piles carregades per seguir endavant. Gràcies a tots els que heu pres part d’una forma o altre en aquest esdeveniment, allà mateix o des de la distància. Fins a la propera!

Tramuntana Travessa en dos dies amb les companyes de Sa Milana

Aquest passat cap de setmana un grupet d’onze amigues, totes del Club Sa Milana, hem viscut una aventura inoblidable: recórrer la Serra de Tramuntana des d’Andratx fins a Pollença en dues etapes, passant una nit a un refugi a mig camí. Unes han fet el recorregut complet, d’altres una part, i totes hem passat molt de gust.

La iniciativa va començar fa uns mesos i de seguida ens vàrem engrescar. I és que passam tant de gust organitzant aquestes aventures, com portant-les a terme.  I prova d’això és el briefing que havíem preparat amb tots els detalls.

Vull donar les gràcies als que m’han permès viure aquest gran cap de setmana, especialment a les meves companyes del Club Sa Milana i els familiars que ens han acompanyat. Però també als margers i responsables que tenen cura dels camins i la senyalització de la Ruta de la Pedra en Sec, actualment en molt bon estat.

A continuació publico algunes fotos amb més detalls sobre l’aventura, un vídeo-resum d’aquests dos dies i els recorreguts de les dues etapes.

Vídeo-resum d’aquests dos dies

1a Etapa: Andratx-Deià / Distància: 54 km / Desnivell positiu: +2.651 m

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
10:35:20
hours
10:35:13
hours
54,09
km
11:45
min/km
4:00
min/km
2.651,00
meters
3.875
kcal

2a Etapa: Deià-Pollença / Distància: 54 km / Desnivell positiu: +2.020 m

Elapsed Time Moving Time Distance Average Speed Max Speed Elevation Gain Calories Burned
09:32:56
hours
08:29:40
hours
54,10
km
9:25
min/km
2:59
min/km
2.022,00
meters
3.526
kcal