Enguany no hem faltat a la nostra cita anual a Chamonix, i ja son déu anys de fidelitat perquè fins i tot l’any del Còvid 2020 hi vàrem anar. Tot això ha estat possible gràcies a l’amabilitat de la família Worthington, que ens lloga el seu Mazot cada any per les dates de l’UTMB. GRÀCIES a, Mandy, Todd i les seves dues filles, Samantha i Tash per ser els millors amfitrions que es pot tenir. I per molts anys!
Aquí van el resum, les fotos i un vídeo d’aquests meravellosos dies a la meca del trail running.
Divendres 22 d’agost: arribada i KM Vertical Chamonix
A diferència de l’any passat, el vol va arribar a Ginebra amb puntualitat britànica i el mateix dia ens va donar temps de sortir a fer una primera ruta. En Ramon va anar pel riu, i jo vaig optar per aclimatar fent el popular KM vertical de Chamonix. Als track a Strava i a Wikiloc hi falten alguns quilòmetres i metres de desnivell perquè el GPS no va agafar senyal fins que ja portava una bona estona pujant.
Dissabte 23 d’agost: de Les Contamines a les Houches passant pel Col de Tricot
Ben de matí i amb un fred que tallava l’alè, vàrem agafar un tren fins Saint Gervais i després un bus fins a Les Contamines amb l’objectiu de recórrer el que per a mi es la part més dura de la TDS: la pujada infernal cap al Coll de Tricot. Ens va fer un dia espectacular i tot i que no vàrem seguir ben bé el nou recorregut de la TDS del 2025 (ja no passa el pont Bionnassay), va servir per recordar-me com d’exigent és aquell tram i que convé arribar-hi amb unes bones reserves d’energia (track a Strava i Wikiloc)
Diumenge 24: Petit Balcon Sud, berenar a Al’Pain i recollida de dorsal
Diumenge vàrem optar per una ruta fàcil, molt recomanada per la nostra amiga Esther, el Petit Balcon Sud, i en acabar vàrem berenar a la Boulangerie Al’Pain d’Argentière que també ella ens havia recomanat fervorosament (track a Strava i a Wikiloc). A l’horabaixa vàrem anar a recollir el meu dorsal i més tard a sopar al Poco Loco, una de les activitats “imprescindibles” quan ets a Chamonix.
Dilluns 25, dimarts 26 i dimecres 27
La TDS comença a les 23:45 del dilluns a Courmayeur i allà esperant la sortida vaig fer amistat amb una argentina de Mendoza. Sempre és una alegria poder compartir aquests moments previs a la cursa amb algú i fer que l’espera sigui més agradable: gràcies Gabriela Carina Díaz i enhorabona per haver completat la TDS!
Aquesta era la meva quarta TDS i vaig optar per seguir una estratègia molt conservadora i alhora ambiciosa, amb l’objectiu d’afrontar la segona nit amb força. El pla era no prendre cap tipus de cafeïna fins que fos imprescindible i vaig aconseguir posposar el moment fins quan ja portadava 23 hores de cursa.
La primera nit i durant tot el dia vaig anar animada, especialment quan em vaig trobar de cara participant a la PTL, n’Eduardo Bellini, germà de la veterana Helena Bellini, windsurfista olímpic i una institució al món de l’esport mallorquí. I és que creuar-se amb els corredors de la PTL és habitual quan fas la TDS o la UTMB i suposa un xut d’humilitat, ja que la seva cursa dura 5-7 dies i recorren uns 300 km i 25000 m de desnivell positiu, més del doble que nosaltres!
Però després, el tram des de l’avituallament de Gitaz fins al de Beaufort se’m va fer etern, especialment pel canvi de recorregut per l’amenaça de tempesta elèctrica, molt poc atractiu i avorrit. Vàrem ser unes 6-7 hores molt dures mentalment. Prendre algun cafè hauria ajudat a passar més de gust, però em vaig resistir recordant que després ho agrairia.
Sortosament, quan finalment vaig sucumbir a la cafeïna, sí va tenir l’efecte revulsiu esperat i em vaig deixondir completament fins a la meta, evitant la temuda son de la segona nit. Tant és així que vaig arribar eufòrica i plena d’energia a Chamonix, on amablement m’esperaven na Cristina, en Javi i en Ramon. Mil gràcies a tots tres!
Ara que han transcorregut alguns dies i he pogut comparar el meu rendiment amb el d’altres anys, veig que l’estratègia no va anar malament. Pràcticament vaig igualar el temps del 2023 i aquell any no es va fer l’infernal “Fort de la Plate”. És cert que el 2023 vaig quedar 2a de la meva categoria i enguany 3a, però això ja depen del nivell de les meves rivals, més que del meu estat de rendiment. En fi, si torno a fer alguna ultra de dues nits (en acabar jurava que no), possiblement torni a emprar l’estratègia de posposar el consum de cafeïna tant com es pugui (track a Strava i a Wikiloc).
Vídeo record de la TDS, cortesia de l’organització
Dijous 28: dia de recuperació i arribada de na Cristina
Dijous quan em vaig aixecar no tenia moltes forces i em vaig tornar al llit a dormir un poc més, però a mig matí ja em trobava bé i en Ramon i jo vàrem anar nedar a l’espectacular piscina de 50 metres de Chamonix, fent una aturada estratègica abans a Le Paniere per recarregar bateries. Era l’aniversari den Ramon i s’havia de celebrar 🙂
A l’horabaixa vàrem anar a fer una volta per la Fira, a escoltar una xerrada del mític Scott Jurek i després vàrem anar a veure l’arribada de na Cristina, que va fer una gran cursa. Enhorabona, Cristina!
Divendres 29: Llacs Cheserys i Blanc, i sopar amb Roman i amics
La meva estratègia conservadora a la TDS em va permetre sortir a entrenar el mateix divendres, quan encara no havien transcorregut 48 del final de la cursa. I és que el temps era bo i no es podia desaprofitar l’oportunitat. Vaig fer una ruta en solitari espectacular que ja feia anys que tenia pendent, la pujada als llacs Cheserys i Blanc pel les escales i passos equipats. La baixada de La Flegere la vaig fer amb telefèric, per no carregar els genolls. A més és una ruta que associo sempre amb el final de l’UTMB i la recordo com “eterna” (track a Strava i a Wikiloc).
Al vespre vàrem sopar amb en Roman i els seus amics Samu, Joan Carles, Santi i Jorge, els dos últims havien fet l’OCC exitosament el dia abans, igual que na Cristina, però un poc més tranquils i anant junts.
Dissabte 30: excursió a la Jonction amb en Roman i amics
L’excursió fins a la Jonction, punt on s’ajunten les glaceres de Bossons i Taconaz és possiblement una de les més recomanables a Chamonix, apte per a tothom que tingui una bona de preparació física. Et deixa als peus del Mont Blanc i si no es tapa dóna la impressió que hi podries arribar amb molt poc esforç: res més lluny de la realitat 😉
Vàrem pujar amb el telecadira que t’evita uns 400 metres de desnivell positiu, però així i tot l’excursió és dura, dura, amb un desnivell positiu de 1350 metres. Però amb la bona companyia i les rialles encara es va fer curt (track a Strava i a Wikiloc)
Diumenge 31: cim del Mont Buet, de 3096 m metres d’alçada
Diumenge era Sant Ramon i el nostre últim dia per poder fer una sortida llarga i com que les previsions meteorològiques eren excel·lents ens vàrem aventurar a fer cim al Mont Buet, una ruta dura, tècnica i molt exigent que ja havíem fet el 2020, fet que ens donava confiança. La pujada va ser espectacular i molt agradable, la baixada ja va ser més estressant perquè anàvem contra rellotge amb risc de perdre l’últim tren de tornada cap a Chamonix (track a Strava i a Wikiloc). Però finalment ho vàrem aconseguir i la cloenda va ser un sopar deliciós al Cool Cats de Chamonix.
I aquesta va ser la nostra darrera aventura enguany, però ja hem reservat el “nostre” Mazot i bitllets d’avió per al 2026 així que la sèrie continuarà. Gràcies a tots el que feu possible que puguem seguir gaudint del que més ens agrada i als que ens llegiu.
