La utilització de pronoms febles és un dels trets distintius del català. No és d'estranyar que costi tant utilitzar-los correctament.
Els qui hem après el català com a segona llengua tenim tendència a oblidar-nos dels pronoms febles adverbials hi, en. Per exemple quan algú ens demana “Vols jugar a cartes?” ens oblidem que és normatiu emprar el pronom hi i dir “Sí, hi vull jugar” o “No, gràcies, no hi vull jugar”. Els qui tenen el català com a primera llengua a vegades pequen per excés.
Però allà on tothom sol tenir dubtes és en la forma que han d'agafar els pronoms em, et, li, ens, us i els darrera dels verbs (enllaç a PDF). Per exemple, què es diu: veure-us o verure-vos? Amb la popularització de les llistes de distribució i les fonts RSS, s'ha fet molt habitual la construcció subscriure-us, tal com podem constatar fent una recerca amb Google. Una segona recerca a Google ens mostrarà que més de la tercera part de les vegades s'utilitza la forma incorrecta subscriure-vos.
Que n'és, de difícil, el català!