Després de fer la volta sencera a Menorca amb en Ramon, em vaig proposar com segon repte esportiu de l'any baixar de 4 hores a la TUI Marathon Palma de Mallorca. L'objectiu em feia molta il·lusió. A en Ramon no gaire però, com que a l'estiu entrenar per muntanya és complicat, també s'hi va apuntar.
Han estat prop de cinc mesos de preparació, compartida presencialment amb en Jaume i en Toni, i compartida a distància amb n'Olatz. Jo m'ho he pres molt seriosament, de forma quasi obsessiva: ja havia fet tres maratons abans i sabia que baixar de 4 hores em costaria molt.
I avui ha arribat el gran dia. Ens hem trobat a la sortida i després cadascú ha seguit el seu propi ritme. Per a n'Olatz, en Jaume i en Toni es tractava de la seva primera marató i, malgrat la megacalorada que ha fet, han superat sobradament el repte, passant a formar de la petita minoria (diuen que és un 1% de la població) que ha estat capaç d'acabar una marató. En Ramon, que ja té experiència en maratons, també l'ha acabada, però quan ha vist com anava pujant la temperatura, ha optat per l'estratègia de prendre-s'ho amb calma i no arriscar la salut.
Per sort, a mi la calor no m'afecta gaire i, gràcies al mix de cançons a 180bpm que faig servir, he pogut mantenir un ritme pràcticament constant durant tota la cursa. Tot i això, els últims 10km han estat força durs i si no arribo a posar-hi molta força de voluntat, no hauria pogut assolir el meu objectiu.
Vull donar les gràcies a totes les persones que m'han animat durant la cursa. A n'Olga, la dona d'en Toni, que ens ha estat perseguint amunt i avall tot el matí. A en Pau, que anava amb la bici oferint-nos ajuda. A na Lluisa i en Gori Gori, que estaven al lloc perfecte, a pocs km de la meta, quan les forces flaquejaven. A n'Antoni i n'Elena que també han sortit al nostre encontre a diversos llocs i fins i tot m'han esperat a la meta per fer una foto de la meva arribada. A en Manu que ens ha vingut a veure a la sortida. A na MPaz que estava amb la seva preciosa filla a la zona des Carnatge. A en Ramon i la resta de companys d'aventura, que m'aguanten fins i tot quan em faig molt pesada. I gràcies també a tots els que hi eren i no els he vist.
