Un any més, i ja van quatre, en Ramon i jo ens hem desplaçat a Menorca per participar en l'emblemàtica cursa Camí de Cavalls Menorca. Com diu l'eslògan d'aquest esdeveniment, hem “viscut la llegenda” una vegada més i esperam poder repetir per molts d'anys. I és que la bellesa de Menorca i l'amabilitat de la seva gent ens tenen captivats.
Ens ho hem passat tan bé que ja no recordam el tempestuós viatge d'anada amb Iscomar, amb onades de 3 i 4 metres. Per sort, jo no vaig patir perquè vaig fer tota la travessia en coberta, a l'aire lliure, seguint l'exemple d'en Joan Adrover, president del Club Sa Milana, que es va passar les tres hores de viatge meditant i sense moure's per no marejar-se. En Joan, molt apreciat per tots els membres del Club, ha passat uns dies a Menorca amb la seva dona, animant i donant suport a l'expedició de milanes que han participat en aquesta cursa.
La gastronomia és part important de qualsevol viatge, i més a Menorca. Els nostres millors àpats han estat el dinar per carregar bateries al Molí des Compte, un restaurant de visita obligada a Ciutadella, i el dinar de cloenda amb milanes a Ses Voltes, també molt recomanable. Quant a l'allotjament, ens hem tornat a allotjar a l'Hotel Platja Gran, com l'any passat, on també s'han instal·lat molts altres participants, inclosos alguns amics d'Andratx, ja que es troba just davant de la meta.
I aquí va la crònica de la cursa. Ens aixecam a les 5:00, esmorzam un gran plat d'arròs blanc amb oli, i a les 6:00 agafem el bus-transfer cap a la sortida, situada a es Castell. Plou i pensam en com deuen patir els companys que estan fent la volta sencera. Arribam a es Castell una hora abans de la sortida i ens refugiam al Poliesportiu, amb temps de sobra per fer una bona sessió d'estiraments.
La sortida a les 8:00 és rapidíssima i partesc a ritme alegre amb l'objectiu de completar els 85km de la Costa Sud en menys de 12 hores. La cursa aviat s'estira i desconec la meva posició en relació a la resta de dones, però intueixo que tenc la meitat per davant i la meitat per darrera. Mantenc un ritme constant fins a Sant Tomàs on veig que m'atrapa la sud-africana Niandi Carmont, una gran ultra fondista que ha completat més de 100 maratons i ultres arreu del món. Així que em poso em mode competitiu, i pujo un poc el ritme per evitar que passi davant meu. Abans d'arribar a Cala Galdana, avanço sense problemes a la colombiana Yadira Valero, membre de l'equip Salomon, però veig que Niandi Carmont em segueix trepitjant els talons. Pitjo encara més l'accelerador i aconsegueixo distanciar-me'n, però quan començo a relaxar-me, se'm posa just al darrera una altra dona, que em segueix a metre i mig durant mitja hora, obligant-me a mantenir un ritme molt intens fins a l'últim avituallament, Cap d'Artrutx, on quasi sense aturar, poso la directa rumb a Ciutadella i faig l'últim tram de 12km en 1:26, pràcticament esprintant. Finalment arribo a la meta molt abans del meu objectiu, en onze hores i 25 minuts, amb una càlida rebuda per part de l'speaker Dino Gelabert i els màxims responsables de la cursa, en Víctor Truyol i en Mito Bosch, entre molts altres amics i públic en general.
He participat a les quatre edicions de Camí de Cavalls des de l'any 2012, provant tant la Costa Nord com la Costa Sud, fins i tot la volta sencera de 185km i cada any he pujat al podi; però he de reconèixer que és la primera vegada que realment he hagut de lluitar per aconseguir-ho. I és que enguany el nivell de les meves rivals ha estat molt alt. Basta dir que la corredora que ha quedat en primer lloc és la sueca Elisabet Barnes, guanyadora del Marathon Des Sables 2015, la segona és la triatleta austríaca Dany Moehle que ha completat un gran nombre d'Ironmans arreu del planeta, i per darrere meu han quedat les dues cracks que ja he esmentat abans, la colombiana Yadira Valero i la sud-africana Niandi Carmont. Per a mi és un orgull i una gran experiència haver competit amb dones d'aquesta categoria. El Menorca al Día en parla: “En categoría femenina, se cumplieron las previsiones y venció la sueca Elisabeth Barnes, con un tiempo de 9:02:30 que la sitúan en séptima posición de la clasificación absoluta de los hombres. La austriaca Dany Moehle (10:19:59) y la mallorquina Elena Vera (11:25:35) completaron el podio.”. La classificació es pot consultar a Elitechip.
A en Ramon aquesta cursa també li ha anat molt bé, completant-la en tan sols 13:20:28, dues hores menys del que havíem previst, quedant en la posició 58 sobre un total de 86 participants i 5è de la seva categoria. Ell també s'ha esforçat més del que sol fer, en part per no arribar de nit, però sobre tot per arribar a temps de provar la paella i gaudir de l'ambient festiu de la meta.
L'organització enguany ha millorat tots els aspectes. Entre les novetats, jo destacaria la multitudinària cerimònia de cloenda, amb la nova ubicació i els emotius i merescuts homenatges als voluntaris, als participants i als guanyadors.
Aquí podeu veure algunes fotos del cap de setmana i, al final, el vídeo oficial de la cursa.
