Enguany vaig sortir a córrer la TDS @ UTMB Mont Blanc amb tres objectius:
- El primer i principal, passar gust de la cursa, el que em va recomanar n’Olatz just abans de començar i que em va quedar gravat al cervell.
- El segon, arribar a la meta sense fer-me mal.
- El tercer, corregir els errors de l’any passat i millorar-ne el temps.
I malgrat la meteorologia adversa, vaig aconseguir els tres objectius. L’únic que em va frustrar momentàniament va ser el fang que ens arribava fins als turmells, però fins i tot vaig intentar veure-hi el costat positiu: “gràcies al fang, vaig més a poc a poc i no castigo tant el cos, ja recuperaré”. I així vaig anar fent quilòmetres i quilòmetres durant hores i hores, gaudint dels espectaculars paisatges, la neu, la lluna plena, la boira, el fred… parlant una estona amb un, una estona amb un altre.
Vaig conèixer gent increïble. Destaco na Catherine Zirker, a qui veureu a una de les fotos, que corria il·lusionada sabent que al següent avituallament l’esperava el seu marit, un home que després d’haver patit una fractura medul·lar ha esdevingut en un dels millors doctors de Colorado (Estats Units). I aquesta només és una de les moltes inspiradores històries que em varen contar durant la cursa.
Cada vegada que passava per un control amb càmera de vídeo en viu, saludava a les persones que sabia que em seguien a la distància i això era una motivació extra per continuar corrent i somrient. La veritat és que vaig passar molt de gust i només vaig tenir un moment de crisi, exactament al mateix lloc que l’any passat: l’avorrida pujada al Chalet du Truc. Però just allà em va atrapar un corredor de Badajoz, en Fernando, amb qui ja havia compartit bona part de la segona nit i, gràcies a la seva conversa i a la sortida del sol, em vaig treure la son de les orelles i vaig encarar els darrers quilòmetres cap a Chamonix força animada.
El més espectacular de la cursa va ser l’entrada a meta. Primer em va donar ales en Rafel Barceló de Sa Milana, després tota la gent que hi havia als dos costats del llarg passeig comercial i finalment en Ramon que m’esperava en la recta final.
La cirereta la varen posar n’Esther que m’esperava per fer-me un abraçada just a la meta i el Speacker de la cursa que em va sorprendre amb la notícia que al cap d’unes hores havia d’assistir a la cerimònia de lliurament de premis de la TDS per recollir el segon guardó de la categoria de dones de 50-54 anys.
Han estat uns dies fantàstics compartits en bona part amb n’Esther. En Ramon va aconseguir ser finisher de l’OCC i ja no es pot demanar més. I a sobre els dies després de la cursa va sortir el sol i, com que aviat ens vàrem recuperar, encara vàrem poder gaudir d’excursions espectaculars.
Aquí teniu els enllaços als post dels anys anteriors:
- 2015: UTMB 2015
- 2016: Viatge al Mont Blanc i cursa UTMB 2016
- 2017: UTMB 2017
- 2018: Chamonix Mont Blanc 2018: finishers TDS i bona companyia
- 2019: Volta al Mont Blanc seguint el traçat UTMB: 171,5km i +10.042m de desnivell positiu
- 2020 (any COVID): Una setmana a Chamonix per sisè any consecutiu
- 2021: Ultra Trail del Mont Blanc 2021: 41 hores i 11 minuts “non stop”
- 2022: TDS – UTMB® 2022
Fotos
Algunes fotos:
Recorregut de la meva cursa
| Elapsed Time | Moving Time | Distance | Average Speed | Max Speed | Elevation Gain | Calories Burned |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
35:41:04
hours
|
26:41:34
hours
|
153,51
km
|
10:26
min/km
|
1:01
min/km
|
9.070,00
meters
|
9.717
kcal
|
9 comentaris. Leave new
Enhorabona Campiona!
Gràcies, i enhorabona per a tu també.
Campeona como siempre
Gracias, Mummy: eres mi fan preferida
Enhorabona, Elena, per les fotos, per la cursa i per l’excursió post-cursa. Salut i coratge per ampliar-hi el nombre de les teves participacions!
Moltes gràcies, Cil.
Hola Elena,
Enhorabona per la teva fita i per les teves cròniques!
He arribat per casualitat al teu blog (abans o) després d’haver participat enguany a OCC i la veritat és que m’estic engrescant a provar la TDS. Com que és una distància que desconec, estic valorant diferents aspectes i un d’ells és el terreny, sobretot perquè hi ha nocturnitat. Al teu parer, quina és la “tecnicitat” de la cursa (exposició, terreny, etc)?
Salut i muntanya!
Hola, Alexandra. Gràcies pe teu comentari. I enhorabona per haver fet l’OCC. En relació a la teva consulta, el fet d’haver de passar dues nits sense dormir i la llarga distància i quantitat d’hores que hi ha entre alguns dels avituallaments són la major dificultat de la TDS. No recordo trams exposats. Si hi ha trams tècnics, però com que el ritme que jo duc és suau, no suposen una gran dificultat per a mi. Enguany no vàrem fer el tram més tècnic, els Passeur de Pralognan. L’any passat sí el vàrem fer i em va agradar molt. És sens dubte el tram més tècnic, però si vas amb compte, no és perillós. La dificultat de la cursa varia en funció de les condicions meteorològiques. Enguany la dificultat era el fang que ens arribava fins els turmells en algunes zones: havies de fer filigranes per no llenegar.
Hola Elena,
Moltes gràcies pel teus comentaris sobre la TDS! Ho tindré en compte per a la preparació i a veure si puc fer la TDS properament. Et llegeixo en els teus següents reptes. Salut i muntanya!