Des de fa uns tres mesos i amb força il·lusió, en Ramon i jo anam seguint al peu de la lletra el pla d'entrenament per a l'Ultra. I dijous tocava fer l'entrenament Andratx->Port des Canonge nocturn. La idea era fer una mena d'assaig general del que serien les dues primeres etapes de la cursa, i calcular amb relativa precisió si arribarem a temps als dos primers punts de control, molt ajustats per al nostre ritme.
El dia abans, dimecres, en Ramon havia anat a deixar el cotxe al Port des Canonge i la tornada havia estat dura: un tram a peu del Port des Canonge fins a Banyalbufar, un bus de Banyalbufar fins a Palma, un altre bus de Palma fins a Andratx, i finalment un passeig d'Andratx fins a casa. Un entrenament nocturn i amb tants preparatius provoca un poc d'estrès i cansament, així que millor avançar feina el dia abans.
En Manolo va acompanyar la seva dona, n'Aina, i en Miguel, na Lili i na Rosa fins al Palau d'Esports d'Andratx, punt de partida de l'Ultra i punt de partida del nostre entrenament.
A l'hora de la sortida, la meteorologia era perfecta: una nit bastant clara i la temperatura ideal. La sortida anava molt bé, a bon ritme. Però potser anàvem massa embalats, ja que baixant de s'Esclop cap a Estellencs n'Aina va patir unes punxades al turmell que la varen obligar a abandonar l'entrenament.
“Sant Manolo”, com diu ella, va acudir al seu rescat. La resta vàrem continuar fins al Port des Canonge, un poc ensopits per l'incident i per la falta de la seva grata companyia. Tot i així, anant de cara a la feina, vàrem aconseguir arribar a temps al que serien els punts de control d'Estellencs i el des Port d'Es Canonge. Però la veritat és que vàrem acabar amb un gust agredolç: objectiu complert parcialment.
Avui, ja força recuperats mentalment i física, en Ramon i jo hem completat l'entrenament de la setmana anant fins a Galilea en bicicleta. Dijous, com que era de nit, no vàrem fer cap foto: avui sí.