Ahir al vespre, bastant tardet, mentre gaudíem d'un concert de jazz al Mitj&Mitj del Port d'Andratx, ens vàrem assabentar que avui de matí el club Sant Elm BTT Sargantanes Team organitzava la segona volta a Sa Dragonera en bicicleta i que per participar-hi, l'únic que havíem de fer era ser a les 9:30 a Sant Elm amb les nostres bicis.
Aquest matí, mig adormits i amb el temps molt just, hem pedalat tan ràpid com hem pogut fins allà amb esperances d'arribar-hi a temps. Hi ha hagut sort i ens hem pogut embarcar amb el grup. La convocatòria, tot i ser “mig secreta”, ha tengut tant d'èxit que La Margarita ha hagut de fer dos viatges per poder transportar-nos a tots amb les bicis.
Ha estat molt divertit i el temps ha acompanyat. N'Àngels i el seu marit Miquel (un dels organitzadors) ens han tractat de meravella, així com altres persones molt agradables que hem conegut durant l'excursió.
Primer hem pedalat des d'Es Lladó fins al far de Llebeig on bona part del grup hem fet una petita aturada per berenar. A la tornada, en comptes d'anar directes a l'altre far de Tramuntana, com ha fet la majoria, en Ramon i jo no ens hem pogut resistir a pujar a peu al Puig de na Pòpia, punt més alt de l'illa, on es troba el Far vell de Sa Dragonera. La pujada, amb la calor del mig dia, se'ns ha fet més llarga del que esperàvem i quan hem tornat a Es Lladó, a les 13:15 h, ens hem trobat que tots els ciclistes ja havien partit. Així que hem optat per tornar també cap a Sant Elm. Allà hem tengut la sort de retrobar n'Àngels i li hem pogut donar les gràcies per haver-nos convidat a aquesta súper diada ciclista a sa Dragonera. Esper que l'any que ve l'organitzin novament i puguem tornar-hi.
Just fa uns mesos, gràcies a una iniciativa d'en Pau, vàrem poder recórrer tota l'illa trotant, un entrenament que ens va encantar. Però en bicicleta no hi havíem anat mai. Normalment, sense un permís especial, no es pot anar en bicicleta ni córrer per Sa Dragonera.