Aquest dissabte, n’Olatz, en Ramon i jo hem anat a Menorca a córrer pel Camí de Cavalls de Menorca, amb l’objectiu de fer un reconeixement de part del camí pel qual transcorrerà la Trail Sud-Camí de Cavalls, i decidir si ens inscrivim o no a la cursa. Agafam el vaixell d’Iscomar des d’Alcúdia a Ciutadella i, després de desembarcar al nou Port exterior de Son Blanc i caminar fins a l’hotel, anam en autobús de línia fins a Sant Tomàs.
A les 13:30 iniciam el recorregut travessant la preciosa Platja de Binigaus, per endinsar-nos després en un encisador bosc d’alzines, amb un terreny bastant tou que presenta suaus pujades i baixades, molt agradable per a córrer. En Ramon i na Mirri comencen amb força i quasi no em donen temps ni a fer fotos.
La primera sorpresa és l’excel·lent senyalització del Camí; la segona és la gran quantitat de portes que cal anar obrint i tancant. N’Olatz comenta que seran un entrebanc per als corredors que vulguin anar molt ràpid.
Aquest tram que va de Sant Tomàs fins a Cala Mitjana s’allunya un poc de la costa i implica deixar de veure tres platges precioses (Cala Escorxada, Cala Fustam i Cala Trebalúger). En canvi, ens descobreix barrancs espectaculars, singulars construccions d’interès etnogràfic i una vegetació exuberant, tant als boscos, com a les zones més assolellades, actualment plenes de flors primaverals.
Poc després de gaudir de la vista de Cala Mitjana i Cala Mitjaneta s’arriba a Cala Galdana, lloc on ens proveïm d’aigua, i aviat arribam a Cala Macarella, on ens espera un elegant cavall blanc. El terreny comença a ser més polsós i sec.
Continuam amb alguns desnivells fins a Cala en Turqueta, que fa honor al seu nom, i posteriorment arribam a Cala Talaier, que també destaca pel color turquesa de les seves aigües.
A partir d’aquí ja no deixam la costa, transitant per un terreny que, tot i ser bastant pla, inclou algunes zones rocoses difícils de córrer.
Travessam la Platja de Son Saura per damunt la sorra i la calor comença a castigar-nos de cara, així que fem una petita aturada sota els pins per recuperar-nos.
A la Platja de Son Xoriguer i Cala en Bosc, el sol continua castigant-nos sense pietat i quan travessam el pont del port de Cala en Bosch en Ramon es mareja un poc i vol abandonar, però amb un Aquarius fresquet que compram a un supermercat i un poc d’aigua pel cap es recupera, i continuam per l’asfalt fins al Cap d’Artrutx.
En aquest punt noto que m’estan sortint dues butllofes a les plantes dels peus i opto per canviar-me els mitjons (tan de bo ho hagués fet abans) i seguim per la costa fins a Ciutadella, on arribam just abans que es faci fosc.
Hem fet uns 45 km en 7 hores i 17 minuts. Al final qui es troba més cansada crec que som jo, amb els peus destrossats. Els tres decidim que participarem a la cursa, però en Ramon i jo sabem que haurem d’anar amb molta calma i arribarem fins a on podrem.
