WebMaster i TrailRunner

Tramuntana Travessa 2016

Tot i que ja han passat 14 dies des que es va celebrar la Tramuntana Travessa, avui em ve de gust parlar-ne en aquest blog que vaig alimentant i rellegint esporàdicament.

La cursa, amb un total de 129km de recorregut i 5.600 metres de desnivell positiu (segons el track d'un participant), em va sorprendre positivament. Tothom diu que va ser duríssima, però això ja m'ho esperava. El que em va impressionar va ser l'excel·lent organització. La sortida a s'Arracó va ser emocionant: amb un ambient molt càlid malgrat el fred. El marcatge i suport dels voluntaris durant la primera part nocturna, insuperable: et trobaves persones animant i guiant als punts més delicats, desafiant la intempèrie i la foscor. Els avituallaments, de luxe: a Esporles fins i tot hi havia panets de sobrassada casolana. L'avituallament de Bunyola, amb un ambient eufòric i un servei de bossa de vida hipereficient. Amics per tot arreu, als avituallaments, corrent, guiant, fent fotos, animant…

I la cursa em va anar molt, molt bé. Vaig tenir la sort de rebre bons ànims a la sortida, gaudir d'excel·lent companyia a la cursa i de no fer-me mal durant més de 22:30 h fent la cabra per la muntanya! I com a guinda en Ramon i jo vàrem arribar junts a la meta! Ni preparat hagués sortit tan bé. I a sobre vaig quedar segona dona amb un premi de 300 u20AC, què més es pot demanar 😉

Gràcies a tots tots els que han fet possible aquesta gran festa i enhorabona a tots els participants. Gràcies a tots els que ja ens heu felicitat a en Ramon i a mi, i NO cal que ens torneu a felicitar 😉 I gràcies especialment a:

  • En Joan Adrover, el president de Sa Milana, que s'ha deixat la salut col·laborant en l'organització d'aquest esdeveniment.
  • N'Imma Gil, de Mallorca a Dalt de Tot, peça clau dins l'organització, que ens va animar a participar-hi, fins convèncer-nos.
  • Tot el Comando Andratx, responsables de la impecable sortida i presents al llarg de tot el recorregut.
  • N'Aitor Vázquez i tots els fotògrafs, gracies als quals puc il·lustrar aquest àlbum de records.
  • N'Antoni Mateu Colom, que em va fer de super assistent personal a Bunyola, sense haver-ho planejat
  • Na Paqui Vázquez i en Roman Morell, que em varen acompanyar durant bona part de la cursa, fent-me córrer molt més del que hagués fet.

I com no, moltes gràcies i enhorabona a en Ramon, que em va donar suport abans i després de la cursa. I encara no sé com s'ho va fer perquè ens trobéssim a Pollença just uns metres abans de travessar l'arc de meta.

Saludant els voluntaris del Comando Andratx, a S'Arracó (Foto: Aitor Vázquez)

Poc abans del tret de sortida, amb els companys de Sa Milana (Foto: Aitor Vázquez)

La sortida des de S'Arracó (Foto: Mallorca Trail)

Amb na Paqui al Coll de sa Gramola (Foto: Aitor Vázquez)

Amb na Paqui a Valldemossa (Foto: Elitechip)

Agafant la bossa de vida a Bunyola (Foto: Marta Niedzialek)

En Ramon fent la sortida unes hores després des de Deià (Foto: Cati Pons)

En Ramon passant per Sóller (Foto: Cati Pons)

Entrant dins la finca de Comassema (Foto: Rafel Pascual)

Pujant pel Bosc de Comassema (Foto: Joan Carles Bennàssar)

En Ramon baixant cap a Tossals Verds (Foto: Aitor Vázquez)

Baixant cap a Tossals Verds, poc després (Foto: Aitor Vázquez)

En Ramon arribat a Son Amer (Foto: Marta Niedzialek)

Deixant son Amer amb la boca plena, rumb a Pollença (Foto: Nicolàs Oliver)

En Ramon i jo arribant a la meta junts, el vaig atrapar pocs metres abans de la meta, destí o casualitat?

En Ramon i jo a la meta, amb les medalles fetes per l'Associació de Familiars i Amics de Malalts d'Alzheimer (Foto: Marta Niedzialek)

Ultra Trail Serra del Montsant / UTSM 2016

Curses, Montsant, Viatges

El Montsant

El passat cap de setmana en Ramon i jo vàrem passar uns dies a la Serra del Montsant, per participar a la cursa de muntanya UTSM 2016, de 101km de distància i 4.000 metres de desnivell positiu. Ens vàrem allotjar a un petit apartament de Cornudella de Montsant, un poblet amb molt d'encant, on comença i acaba aquesta cursa que dona tota la volta al Parc Natural del Montsant. Vàrem llogar l'apartament a través de Airbnb (si clicau aquí podeu obtenir un descompte de 30u20AC) i curiosament, al mateix edifici, s'allotjava també un participant de l'UTSM pollencí, Josep Creus, i la seva família, amb qui vàrem fer una bona amistat.

El divendres, el dia abans de la cursa, a més d'anar a cercar els dorsals a Reus, la capital de la comarca, vàrem visitar Siurana, un llogaret situat sobre un precipici, molt popular entre els escaladors. Després vàrem dinar al Restaurant La Serra, que té una relació preu qualitat molt correcta. I al capvespre vàrem fer quatre compres de productes locals a les botigues i al Celler Cooperatiu de Cornudella, un edifici molt singular de visita obligada.

La cursa, el dissabte, ens va anar molt bé, tant a en Ramon com a mi. El recorregut de l'UTSM és bastant corrible, llevat d'alguns trams força tècnics i perillosos, com ara el temible Grau de l'Escletxa, especialment quan es troba mullat i emboirat, com ens va passar. El paisatge, em va sorprendre positivament, sobretot les gegantines roques arrodonides per l'erosió. També em varen encantar les vinyes, riuets, embasaments i pontets per on vàrem passar, tot tenyit dels colors típics de tardor. I com que va plovisquejar, el terre era bastant tou i castigava molt poc les articulacions, fet que vaig agrair molt i em va permetre córrer molt a gust, sense cap molèstia al llarg de les 16:38 hores de cursa.

Jo vaig acabar unes hores abans que en Ramon, perquè em vaig engrescar força, avançant dones, i en arribar a la meta, passada l'una de la matinada, em vaig anar a l'apartament a descansar. Però sabent per on havia de passar en Ramon i les condicions que es trobaria, no vaig poder dormir ni un minut i patia tant per ell que vaig optar per tornar a la zona de la meta a esperar-lo. Per sort va arribar molt abans del que havíem previst, sa i estalvi, en bona part gràcies a uns bascos amb qui va compartir els trams més difícils del recorregut. A la part final del vídeo que trobareu més avall, filmat pels mateixos bascos, podeu veure l'arribada den Ramon a la meta, tot content i corrent.

El diumenge, l'últim dia de la nostra estada, sense haver dormit encara, vàrem assistir al lliurament de trofeus i després vàrem visitar alguns dels preciosos pobles pels quals havíem passat durant la cursa, com ara Escaladei i la Morera de Montsant, situats als peus de la Serra Major.

En resum, un cap de setmana rodó i una cursa molt recomanable. És una de les curses que m'han anat més be i on he gaudit més de córrer, aconseguint un resultat que no havia ni imaginat. A en Ramon també li va anar força bé, ja que tot hi haver-se perdut a la part més alta de la Serra, a causa de la boira, va arribar sobrat de temps i forces.

A continuació, algunes fotos, el vídeo dels bascos que he esmentat abans i el vídeo que ha publicat l'Organització.

Siurana

Siurana

Siurana

Siurana

Siurana

Pantà de Siurana

Botigues de Cornudella de Montsant

UTSM (Foto by Blanca de la Sotillafoto)

UTSM (Foto by Blanca de la Sotillafoto)

UTSM (Foto by Esport Foto)

UTSM (Foto by Blanca de la Sotillafoto)

UTSM (Foto by Eduardo Uribe)

Vídeo realitzat pels bascos, al minut 7:30 es veu l'arribada d'en Ramon

Vídeo realitzat per l'organització

Viatge al Mont Blanc i cursa UTMB 2016

Curses, UTMB, Viatges

Enguany en Ramon i jo hem estat uns dels grans afortunats de prendre part en la 14a edició del UTMB, la reina de les curses de muntanyana d’ultra distància, que se celebra anualment al voltant del massís del Mont Blanc, travessant tres països (França, Itàlia i Suïssa) i congregant milers de corredors procedents d’arreu del món. I també hem tengut la sort de poder gaudir d’una setmana a Chamonix, centre neuràlgic d’aquest gran esdeveniment esportiu. El bon ambient que es viu durant aquests dies a la capital dels Alps francesos és indescriptible, s’ha de viure, allò és la meca dels “trail runners”. Si l’any passat ja va ser fantàstic, enguany ha estat fins i tot millor.

A l’avió d’anada de Palma a Ginebra ja vàrem coincidir casualment amb amics
mallorquins amb destinació a Chamonix, com ara en Jose Antonio de Sa Milana, en Jordi i en Martí, i el vol ja va ser molt divertit.

Amb en José Antonio

 

L’arribada a Chamonix amb EasyBus també va anar perfecta i abans que es fes fosc, ja ens havíem instal·lat a la mateixa caseta de fusta de l’any passat, on gràcies a la propietària Mandy i la seva família ens sentim com a ca nostra.

EasyBus

 

La “nostra” caseta a Chamonix

 

Durant el dies previs a la cursa, vàrem anar a visitar la fira del corredor i també vàrem recórrer els últims 12km de la cursa, per tal d’habituar-nos a l’alçada i visionar-nos arribant a la meta.

Tren cap a Praz de Chamonix…

 

…Després pujar en telefèric fins La Flegérè

 

Pujar un poc…

 

… i encara un poc més…

 

…fins aquest rierol i després baixar caminant fins a Chamonix

 

Aquest mateix dia, també vàrem anar a passar el primer control de material i a recollir el dorsal per a la cursa.

Amb els dorsals per a l’UTMB, tan difícils d’aconseguir

 

Tot anava sobre rodes: visita de rigor a “FastGood” Poco Loco, preparació de motxilles i bossa de corredor per deixar a la mitja part… I el llargament esperat divendres 26 d’agost, ens vàrem plantar a la sortida feliços, animats i confiant poder completar els 170km de cursa dins les 46:30 hores de límit.

Multitudinària i mítica sortida de l’UTMB, que impressiona més des de fora, que des de dins.

 

L’únic que ens preocupava realment era l’alerta que ens va enviar l’organització sobre les altes temperatures que ens castigarien durant la cursa. De fet tots els noticiaris francesos varen estar informant durant els dies previs a la cursa sobre l’excepcional onada de calor que patia França.

Alerta roja per calor

 

I efectivament, la calorada va ser un problema i ens va causar a tots un desgast físic addicional. I les estadístiques d’enguany ho demostren: dels 2.555 corredors que varen prendre la sortida de l’UTMB, només 1.468 (57,46% participants) varen arribar a la meta. La resta, un 42,54%, ens vàrem veure obligats a retirar-nos pel camí, de forma voluntària o de forma forçada, com és el nostre cas. I és que en arribar al control d’Arnuva, dissabte 27 passades les 6 de la tarda, després de més de més 5700 metres de desnivell positiu i prop de 100km, els organitzadors ens van dir que estàvem fora de temps i que no podíem continuar. La veritat és que en aquell moment ens va saber molt, molt greu, però no hi havia res a fer: l’organització de l’UTMB és molt estricta i és així com ha de ser per garantir la seguretat dels corredors i que tot funcioni com un rellotge. Però vàrem agafar el bus de tornada cap a Chamonix i va començar a tronar i llampegar, fet que ens va alleujar un poc la nostra pena, perquè ser-hi a la muntanya de nit i amb tempesta és perillós. D’altra banda, si bé és cert que havíem somiat arribar a la meta junts, almenys vàrem poder gaudir de la cursa durant més de 24 hores, que no és poc. Vàrem córrer junts pràcticament tot el temps i si en algun punt ens separàvem, ens reagrupaven als avituallaments.

Pujant cap a Le Délevret, no vaig fer moltes fotos per no gastar la bateria del mòbil

 

Foto de l’organització, també pujant cap a Le Délevret

 

Baixant cap a Courmayeur (foto de l’organització).

 

Arribant a Courmayeur (foto de l’organització).

 

En Ramon anant cap al Refugi Bonatti darrera d’un altre corredor

 

Baixant cap a Arnuva, poc abans que ens ens obliguessin a abandonar (foto de l’organització).

 

El sistema de seguiment en viu de la cursa va fallar en algun moment i va informar erròniament que en Ramon s’havia retirat, causant bastant confusió als familiars i amics que ens seguien en viu. Però el fet és que tots dos vàrem arribar a Arnuva amb ganes de continuar i malauradament no vàrem poder fer-ho.

L’endemà ens vàrem aixecar molt animats i vàrem anar a celebrar el 60 aniversari d’en Ramon a la Micro Brasserie de Chamonix-MBC, una hamburgueseria d’estil americà que ens havien recomanat.

Celebrant el 60 aniversari d’en Ramon

 

I després vàrem anar a veure arribar els últims “finishers” del UTMB. És realment emocionant veure la capacitat de patiment d’alguns corredors, com ara els que arriben amb l’esquena totalment de costat, molts!, possiblement amb pinçaments lumbars, i es desplomen en braços dels sanitaris o familiars tot just travessar la meta.

Un dels últims “finishers” caminant completament tort

 

O veure arribar a l’últim corredor, que és aplaudit més que el primer i també rep un gran reconeixement a la cerimònia de lliurament de premis: posa la pell de gallina.

La darrera “finisher”, acompanyada dels “Fermeurs” que tanquen la cursa

 

Les primeres 10 dones i els primers 10 homes del UTMB

 

La setmana de l’UTMB es clou amb un sopar de comiat per a tots els corredors i organitzadors amenitzat amb música en directe i projeccions de vídeo, on vàrem tenir l’oportunitat de fer nous amics i saludar alguns companys mallorquins, com en Llorenç de Sa Milana, o n’Àngels Llobera, una de les 131 admirables dones que han estat capaces d’arribar a la meta enguany.

Amb en Llorenç de Sa Milana

 

Sopar gratuït per als corredors, molt bo!

 

Un cop acabada la setmana de l’UTMB i com que a la cursa ens havíem quedat amb forces i ganes de seguir trescant pel Mont Blanc, el dilluns vàrem anar a fer dos entrenaments lleugers per la zona, un al matí i un a l’horabaixa. Al matí vàrem fer una ruta circular pels bucòlics pobles d’Argentière, Le Tour i Tré-le-Champ.

Arribant a Le Tour

 

I a l’horabaixa vàrem a anar a repassar els primers 8 km de la cursa, de Chamonix fins Les Houches, ja que l’any que ve intentarem tenir sort en el sorteig de dorsals, si ens toca tornarem a intentar completar els 170km en competició, i si no ens toca els farem pel nostre compte, en etapes.

Arribant a les Houches

 

L’últim dia a Chamonix, dimarts 30 d’agost, vàrem aprofitar per passejar i visitar algunes de les moltes botigues dedicades als esports de muntanya que s’escampen per tot el poble, per menjar-nos una deliciosa pizza a La Roulotte i per anar a veure aterrar els intrèpids parapentistes que es veuen volar constantment sobre la vall de Chamonix.

La Roulotte

 

Parapentista aprenent a volar

 

Hydrospeed al riu Arve de Chamonix

 

Repeteixo, si tot va bé, l’any que ve hi tornarem: allò és el paradís per a nosaltres.

2015: balanç d'un any de muntanya

Ordenant el meu arxiu de fotos, queda clar que el 2015 (feina i família a part) ha estat un any de muntanya, muntanya i més muntanya per a mi i en Ramon. Aquestes són les més singulars de cada mes:

3 de GENER, primera llarga sortida de l'any: Per encetar l'any, vàrem anar d'Andratx a Valldemossa, amb n'Aina Martínez-Atienza, i els germans Jaume i Toni Bennàssar.

7 de FEBRER, muntanya amb neu, amb n'Aina Enseñat i en David Breijó: Vàrem tenir la gran sort de poder córrer per damunt neu verge amb unes condicions meteorològiques immillorables. Dubto molt que puguem tornar a viure a Mallorca una experiència com aquesta.

28 de MARÇ, entrenament des de Valldemossa a Pollença: Novament vàrem gaudir d'un temps excepcional, i d'una gran companyia: n'Olatz,n'Isabel, en Manolo, en Jaume i en Pere.

18 d'ABRIL, Ultra Trail Serra de Tramuntana (UMST): Per segona vegada, en Ramon i jo aconseguírem travessar tota la serra de Tramuntana, d'Andratx a Pollença, en menys de 24 hores. Vaig dedicar una entrada a aquesta fita.

16 de MAIG, Camí de Cavalls Menorca, Costa Sud: També vaig dedicar una entrada a aquesta cursa que ens va anar molt bé, tant a en Ramon com a mi.

6 de JUNY, entrenament amb el Comando Sa Riera: Una gran sortida amb els amics del CSR, passant pel cim del Galatzó i amb bany a Cala Estellencs, el primer de l'any.

ESTIU: Durant tot l'estiu, hem continuant entrenant de valent, malgrat la calorada, i l'única “boja” capaç de seguir-nos a les nostres llargues i suoroses sortides estivals ha estant la incansable “IronWomen” Aina Martínez-Atienza. Aquí la podeu veure, tan fresca com una rosa, anant d'Andratx a Valldemossa.

Tampoc pot faltar en aquest resum, el sopar d'estiu amb els companys del Club de Muntanya Sa Milana al Castell d'Alaró.

Finals d'AGOST: Mont Blanc: Sens dubte, l'aventura més important del 2015 ha estat el viatge al Mont Blanc. També vaig dedicar tot un article a aquesta inoblidable experiència que esperam repetir l'any 2016.

19 de SETEMBRE: Trapa Trail: I just després d'arribar del Mont Blanc, vàrem participar a la Trapa Trail, organitzada pel Club d'Atletisme Andratx, que va ser un èxit en tots els sentits.

24 d'OCTUBRE: Tomir 50km
Vàrem recórrer prop de 50km entre Pollença i Lluc, passant pel cim del Tomir. Al començament de l'entrenament, en travessar la finca Lassarell, vàrem tenir el plaer de comptar amb la companyia del seu propietari, en Miquel Àngel March, antic dirigent del GOB Mallorca i actual batle de Pollença, a qui coneixem gràcies a en Biel Perelló.

28 de NOVEMBRE: Desafio Lúrbel Aitana 120km / 7.000+: Aprofitant tot l'entrenament de l'estiu, ens vàrem apuntar a aquesta difícil cursa. Sabíem que seria dura, però no la imaginàvem tan tècnica. Malgrat tot vàrem aconseguir l'objectiu. Vaig penjar algunes fotografies fetes durant les 30 hores de cursa a Facebook.

31 de DESEMBRE: San Silvestre trailera den Roman: La millor manera d'acabar l'any és fent el que més t'agrada, així que animats per en Roman Morell, hem acomiadat el 2015 al mirador de sa Gúbia amb molt bona companyia, ensaïmada, torrons… i dutxa de cava inclosa 😉

Aprofit per desitjar-vos un molt bon any nou i, com diu l'amic Carles Balaguer, “que el 2015 us sembli una merda comparat amb el que us espera al 2016!”