Aquest vídeo el dedic a la família i els amics que m'han acompanyat durant 12 mesos de muntanya, asfalt i festa. Una forta abraçada i gràcies a tots. Acabo l'any igual que el vaig començar: amb un pinçament lumbar. Però no hi ha mal que duri 100 anys, així que ben aviat més i millor.
Ruta circular per s'Esclop, Galatzó, Galilea, sa Coma Calenta…
Avui, n'Aina, en David, en Toni, en Ramon i jo dormirem plans: hem fet una ruta circular d'uns 40 kilòmetres de muntanya, amb força desnivell i pluja, boira, fang… tota una aventura! Aproximadament 2.000 metres de desnivell positiu, passant per s'Esclop, Galatzó, Galilea…
Els primers km els hem fet en companyia d'en Juanjo i en Pau. Després, la resta hem continuat durant unes 8 hores, tira,tira, pendents de no llenegar per les lloses humides i el fang, tot parlant, sobre gastronomia i altres temes: que si gall frit amb ceba, que si calamar de potera, que si porcella rostida… Oh! Quina gana. També hi ha hagut temps per parlar dels bolets i fins i tot hem trobat esclata-sangs i picornells pel mig del camí.
Aquesta vegada la boira i la pluja ens ha impedit gaudir de les vistes, però la grata conversa i les rialles ho han compensat sobradament.
La súper volta ens ha agradat molt a tots i la repetirem un altre dia que faci més bon temps!
Marató Muntanyes d’Artà, un altre repte assolit
Aquest passat diumenge, en Ramon i jo hem participat en la Marató de les Muntanyes d’Artà. Tot i no tenir molt desnivell, és la cursa més muntanyera que hem fet mai i ens han fet anar per on no hi passen ni les cabres. Després de l’entrenament del cap de setmana anterior, ja esperàvem que seria dura, però el darrer cim, que no coneixíem, ha estat el més empinat i brut de càrritx. Sort dels bastons i les malles llargues.
Ens ha fet un dia preciós, però molt calorós. He sortit conservadora, amb l’únic objectiu de gaudir del dia i arribar a la meta en menys de vuit hores, el temps límit de la cursa. M’ha agradat molt el fet de pujar i baixar dos cims pel mateix camí, perquè això m’ha permès creuar-me tant amb els corredors que anaven just per davant meu, com amb els corredors que em veníem per darrera. També m’ha encantat compartir la cursa amb molts amics que he anat fent durant els últims dos anys als entrenaments i les carreres de muntanya.
Tira, tira, he anat recorrent quilòmetres sense cap problema. Cap a la mitja part, quan comença el camí de l’Esquena Llarga, badant amb les espectaculars vistes, he trabucat i he quedat tota estesa a terra, amb la barbeta a dos centímetres de les pedres. Gràcies als guants, he pogut amortir el cop i no m’he fet res més que un petit blau a la part baixa de la cama.
Després, a l’avituallament de l’Arenalet del Verger m’he trobat que ja no quedava aigua i he fet tot el tram de costa i fins a les Cases d’Albarca amb només uns 20 cl d’isotònic que em quedaven a la motxilla, patint un poc de sed. Sort que a les Cases d’Albarca, més o menys el punt km 31, he pogut recarregar els dipòsits i seguir amb moltes ganes cap a la meta. Als últims quilòmetres, vist que anava bé de forces i no em feia mal res, he accelerat i he començat a avançar alguns corredors.
L’arribada a la meta ha estat fantàstica. Tot i que he tardat 7 hores i 12 minuts en completar el recorregut, a la Plaça del Conqueridor i els locals del voltant, encara hi havia alguns espectadors i amics que m’han fet una rebuda molt emotiva. Després de descansar un poc, com que em trobava bé i comença va a agafar fred, he tornat enrere trotant per anar a cercar a en Ramon, que venia a la cua de la cursa i quan l’he trobat l’he acompanyat els últims metres fins a la meta. Ell, igualment satisfet per haver aconseguit el seu objectiu, també ha tengut una arribada molt aplaudida.
Dels 287 corredors inscrits, 246 han arribat a la meta, fet que ens dóna una idea de la duresa de la competició. No hi ha hagut cap incident greu, que jo sàpiga, però sí vòmits, rampes, torcedures de turmells, caigudes… Amb la dificultat de la cursa i la calor que ha fet, no és d’estranyar que hi hagi hagut bastants retirats.
Tenen el meu reconeixement tots els que ho heu intentat, els que heu arribat a la meta i especialment els guanyadors. Així com els més de 100 voluntaris, el club Atletisme Artà, Elitechip, Protecció Civil i totes les persones i entitats que ha fet possible aquest gran esdeveniment. Enhorabona i gràcies!
Deixant de banda l’inconvenient de l’avituallament de l’Arenalet, l’organització de la cursa ha estat perfecta i el recorregut insuperable: un 10! Aquí teniu algunes fotos realitzades per en Baldomero, d’Elitechip. I al final de tot un vídeo realitzat per un dels corredors, Ramon Mulet.
Entrenament per a la Marató Muntanyes d'Artà
El proper diumenge 3 de novembre se celebrarà la primera edició de la Marató Muntanyes d'Artà. A en Ramon i a mi aquesta cursa ens fa moltes ganes, perquè ens encanta Artà. Malauradament, el nostre estat físic actual deixa molt que desitjar i, abans de d'apuntar-nos, hem volgut explorar un poc el recorregut de la carrera i avaluar el seu grau de dificultat.
Després de documentar-nos molt a partir d'un track i un mapa que ens va enviar Sa Milana, un plànol força esquemàtic que ha publicat l'organització, el Catàleg de Camins d'Artà de l'Ajuntament i la web del Parc natural de la península de Llevant, aquest cap de setmana hi hem anat.
A les 8:00 ens hem trobat amb un taxista al pàrquing de Sa Clota que ens ha seguit en cotxe pel camí de Son Canals durant uns 3 km. Aquí hem aparcat el cotxe, hem pujat al taxi i hem anat fins al punt km 7 de la Ctra. PMV-333-3 de l'Ermita de Betlem. El taxista, amb qui ja havien quedat la nit anterior per telèfon (609675970), ha estat molt amable i eficient, i es coneixia perfectament la zona. Aquest punt de la Ctra. de l'Ermita, conegut com es Pas de sa Mèl·lera, es troba a quasi 7 km de distància de la sortida de la cursa i a uns 300 m d'altitud, així que ens hem saltat un bon tros per no cansar-nos massa. Des d'aquí hem agafat un tirany que enllaça amb el Camí de l'Ermita de Betlem per Son Sureda. Però abans de trobar l'enllaç correcte, per mor de la boira, ja ens hem equivocat dues vegades i hem perdut uns 25 minuts. A més, degut al càrritx i a la humitat que hi havia als primers trams, hem acabat amb les sabates ben banyades i les cames un poc ferides. Res important, però el dia de la cursa, si hi anem, serà amb mitjons o malles llargues.
Un cop situats al Camí de l'Ermita per Son Sureda, les coses han estat molt més fàcils i hem pogut començar a gaudir i avançar sense problema, passant per l'Ermita, la font de s'Ermità i el GR que va de Lluc a Artà. Després de la font, cal estar atents i agafar el desviament que hi ha a mà dreta, per no baixar en sentit a la Colònia de Sant Pere.
Tira, tira, hem arribat al mirador del Puig des Migdia, que es troba molt ben senyalitzat, com tots els itineraris del Parc, hem fet la primera aturada per fer alguna foto i gaudir de les espectaculars vistes sobre la Colònia de Sant Pere i la badia d'Alcúdia. Baixant de nou per reprendre el GR, hem perdut novament uns 12 minuts dubtant sobre la ruta a seguir, anant endavant i enrere, i poc després hem tengut la sort de trobar un artanenc, Jaume Cabrer, també membre del club Sa Milana i vinculat a l'organització de la cursa, qui ens ha orientat sobre el camí a seguir. Gràcies a les seves indicacions, hem pujat i baixat bastant alegres els puigs den Porrassar i de Sa Talaia Freda. Aquest últim, a 563,50m d'alçada, és el punt més alt de la cursa i de tot el Parc Natural de la Península de Llevant.
Després, baixant per l'Esquena Llarga, hem arribat a s'Arenalet des Verger. Sort que a la zona d'acampada que hi ha just abans hem trobat un grifó i hem pogut recarregar les motxilles, perquè ja anàvem molt justos d'aigua. A continuació, bordejant la costa pel camí dels carabiners i passant per la platja de sa Font Celada i la Torre d'Albarca, hem arribat la platja des Matzoc. Aquí hem intentat seguir el recorregut de la cursa pel torrent, però després de varis intents, hem desistit i hem agafat un camí que va de la Torre d'Albarca fins a les Cases d'Albarca, tal com ja ens havia recomanat en Jaume.
Ja força cansats hem arribat a les Cases d'Albarca, que es troben al límit del Parc. La part final de la cursa transcorre per finques privades que només donen permís de pas per al dia de la cursa. Així, des de les Cases d'Albarca el camí més recomanable és el que enllaça amb el pàrquing del Parc. Nosaltres no ho sabíem i hem seguit en direcció al camí de Son Puça. Però no ho recomanem perquè just abans d'arribar al lloc on havíem aparcat el cotxe, ha sortit al nostre encontre un ca que ens ha espantat molt. Per sort, hem sentit que la propietària el cridava per tranquil·litzar-lo i hem pogut seguir el camí sense problema. Però poc després ens hem vist obligats a botar una barrera tancada amb pany. En definitiva, que val més anar pel camí públic que es troba dins el parc, tal com també ja ens havia recomanat en Jaume.
Malgrat els petits inconvenients del dia, hem acabat el llarg entrenament molt satisfets i més enamorats d'Artà i els artanencs del que ja estàvem. Es pot veure el track que hem generat a Endomondo. Quant a la Marató Muntanyes d'Artà, pensam que té un traçat espectacular, però molt exigent. Així que abans d'apuntar-nos, ens ho pensarem uns dies més! De ganes no en falten.