WebMaster i TrailRunner

Dissabte al matí en Ramon no es trobava gaire bé, tenia dolor a la zona lumbar i no teníem plans d'entrenament. Vaig fer dues hores d'exercicis al jardí: botar al mini-trampolí, esquats, abdominals… i tenia previst dedicar la resta del dia a descansar i continuar amb la lectura de “La nova història de Mouchette”, un llibre bastant dur que, sincerament, m'està costant un poc.

A l'hora de dinar en Ramon es veu que ja es troba més bé i em proposa participar a la Marxa des Güell a Lluc a peu i, sense pensar-ho gaire, ens hi apuntam. Sabem que serà dur i acordam anar trotant molt a poc a poc als plans i caminar a les pujades. I així ho fem. Partim a l'hora oficial, les 23:00 h i arribem a Lluc les 5:10 h, fent tot el recorregut per asfalt, sense agafar cap drecera, per complir les directrius de l'organització, cobrint una distància total de 45 km.

A la sortida coincidim amb en David i n'Isaac. En David, més conegut al fòrum d'Atletes de Balears com a DVD, ha aconseguit el seu repte d'anar i tornar des Güell a Lluc corrent, en un temps de 12 hores i 20 minuts.

A l'arc de sortida, també coincidim amb en Pep Nieto, que ha arribat al Santuari a les 3:40 h, és a dir que ha fet el recorregut en 4:40 h.

Hem fet bona part del recorregut acompanyats d'un jove molt amable que hem conegut durant la marxa, Joan Amengual, que feia la seva setena edició, la primera trotant.

Al Santuari ens hem trobat a en Bejota i altres atletes que ja havien arribat a la meta i que, com nosaltres, esperaven per tornar amb el bus de l'organització.

Al tren de tornada d'Inca a Palma, hem coincidit amb en Joan Cupido que ha fet la marxa caminant, també pel circuit oficial, sense dreceres, en tan sols 7:30 h.

En general ens ha agradat l'experiència i no descartem repetir. Hem sentit i llegit algunes crítiques quant als avituallaments, autobusos, bicicletes que baixaven a tota velocitat per la muntanya… A nosaltres l'únic que no ens ha agradat gens és l'aigua dels primers avituallaments que l'abocaven directament d'un camió i tenia un gust horrible. També molestava un poc la gent que circula en grup ocupant tot l'ample de la carretera, en comptes de formar fileres d'un o dos per facilitar els avançaments de la gent que porta un ritme més ràpid. Molts surten a les 21:00 h, quan es comencen a segellar els “Passagüells”, o fins i tot abans, i alguns surten dels pobles pels quals passa la marxa (Santa Maria, Consell, Lloseta, Selva…) així que et vas trobant grups fins ben bé passat Caimari, que és quan hem començat a gaudir de debò.

Enhorabona a tots els que han aconseguit el seu repte i molts ànims per als que s'han quedat pel camí: l'any que ve serà!

Just abans de la sortida, fent una cafetet que ens ajudi a mantenir-nos desperts

En David hi ha anat i tornat en 12h i 20m. N'Isaac, malgrat la seva lesió al genoll, ha arribat al Santuari a les 5:20 h.

La sortida, a les 23:00 h del dissabte 4 d'agost

En Ramon i jo amb en Pep Nieto, el primer en arribar al Santuari, a les 3:40 h

L'amic Joan Amengual, en Bejota i dos amics seus, i en Ramon

En Ramon i jo, contents d'haver arribat a la meta a les 5:10 h

Avui hem anat a conèixer un tram de la Serra de Tramuntana que connecta el Port des Canonge amb Valldemossa. Hem aparcat a la urbanització de Son Olesa i la nostra primera visita ha estat el mirador del mateix nom. Després hem baixat per la muntanya fins a la platja de s'Hort de Sa Cova on normalment es pot veure un espectacular salt d'aigua, però ara el torrent va sec. També hem visitat la preciosa platja de Can Sales i, bordejant la costa, hem arribat al Port des Canonge. Allà hem fet una petita aturada, abans d'iniciar el recorregut de tornada en sentit contrari.

El circuit que hem seguit travessa finques privades i és ple de caminois, així que és fàcil desorientar-se. Per evitar molèsties als propietaris i no haver de saltar portes i tancats, és molt important conèixer bé la zona i saber per on s'ha de passar. Curiosament, quan hem passat per la Finca de Can Sales-Sa Cova, hem tengut la sort de trobar-nos amb el propietari, Tomàs Fortuny, a qui coneixem de fa molts anys, i a més d'oferir-nos aigua i una estona de conversa ens ha senyalat el camí que ha habilitat per als excursionistes que volen travessar la seva finca.

Mirri, Pau i Ramon al Mirador de Son Olesa

Mirri, Pau i Ramon al Mirador de Son Olesa

Platja de s'Hort de sa Cova

Platja de Can Sales

Vàrem esdevenir parella en aquesta finca, una nit d'estiu, fa 24 anys!

Port d'es Canonge

La pujada de tornada és dura

En Pau i en Ramon encara corren…

La costa que hem visitat

Ja hi tornem a ser al Mirador de Son Olesa