Elena Vera
Sobre el blog

WebMaster i TrailRunner

“Assaig general” de la CALA D'EGOS TRAIL RUN & SWIM

Entrenaments, Família, Natació

Fa unes setmanes en Pau, cap del “Comando Andratx”, ens va comentar a en Ramon i a mi: “un dia d'aquests podríem anar corrent a Cala d'Egos i tornar nedant”. La proposta em va semblar molt atractiva. Així que amb el suport de les meves germanes, cunyats, filla i gendre (que tenen barques), vàrem posar fil a l'agulla, programant la travessa, per al dia 28 de juliol.

Avui, per assajar el recorregut i verificar les previsions horàries, hem realitzat el circuit a peu, d'anada i tornada, i part del circuit de natació. Hem pogut contrastar, novament, que el paisatge és espectacular, especialment el marí.

Qui vulgui sumar-se a aquest encontre informal, ho pot fer a través de:

Sortida

Punt de partida, Cala Fonoll. Na Lisa, en Pau i en Ramon

Pujant cap al Coll des Vent, en direcció a Cala d'Egos

Pujant cap al Coll des Vent, en direcció a Cala d'Egos

Baixant cap a Cala d'Egos

Baixant cap a Cala d'Egos, amb l'illa de sa Dragonera al fons.

Baixant cap a Cala d'Egos

Baixant cap a Cala d'Egos

Platja de Cala d'Egos

Platja de Cala d'Egos

Preparats per nadar

Preparats per fer el primer tram de la travessia

M'ha picat un peix aranya!

Família, Natació

Dijous horabaixa, caminant per la platja de Sa Canova, Colònia de Sant Pere, dins de l'aigua, vaig tenir la mala sort de patir la picada d'un peix aranya al dit gros del peu dret. No el vaig veure però pels símptomes, estic quasi segura que va ser un exemplar d'aquesta perillosa espècie marina.

De primer vaig pensar que m'havia fet un petit tall amb algun vidre o pedra punxeguda, i no li vaig donar gaire importància, però aviat el mal va créixer i em va obligar a sortir de l'aigua i estirar-me. El pobre Ramon i tots els amics amb qui hi era, incloent un metge, es van espantar bastant perquè inicialment la cosa pintava força malament: el dolor era insuportable, el dit es va inflar bastant i es va posar vermell i morat. Em va anar bé romandre estirada amb la cama aixecada, intentar relaxar-me, prendre un Ibuprofeno i aplicar-me un poc de pomada Traumel (Arnica Montana) medicaments que duc al mini botiquí d'emergència que utilitzo quan fem entrenaments de muntanya i que per sort duia a la motxilla. Sembla que la picada va ser lleu i al cap de dues hores va minvar i em va permetre anar caminant fins als cotxes que teníem aparcats a un quilòmetre de distancia. Al vespre pràcticament ja no sentia cap dolor i a hores d'ara només queda un poc de vermellor i un dolor residual insignificant.

He cercat informació sobre les pautes a seguir després d'un incident com a quest i es veu que el millor és aplicar calor ja que la neurotoxina és termolàbil i la calor la desactiva. Possiblement la calorada que feina dijous va ajudar a minvar el dolor. Aquestes són les passes que recomanen seguir:

  1. Demanar ajuda al company o persona més propera perquè ens assisteixi.
  2. Retirar les espines si n'hi ha i esbandir amb aigua de mar.
  3. No aplicar fred local, ni torniquets ni incisió-succió de la ferida, augmenten el risc de rares complicacions vasculars posteriors (necrosi tissular, gangrena) i infeccions.
  4. Prendre l'analgèsic d'acció més ràpida i potent de què disposem, aconsellaria un derivat mòrfic tipus tramadol (comp. de 50 mg) que hem d'incloure a la farmaciola. En cas de vòmit repetir la dosi.
  5. Comunicar al 061 l'esdeveniment perquè informin al Centre de Salut més proper que ens dirigim cap allà sense demora, amb la finalitat que vagin preparant una cuba o banyera amb aigua a 45-50 graus on hem d'introduir el membre afectat fins 30 minuts (el que aguantem sense cremar) ja que la neurotoxina és termolàbil i la calor la desactiva, alleujant la simptomatologia.

Que me'n vaig a s'Esclop!

Per a en Ramon i a mi, s'Esclop és LA MUNTANYA. La veiem cada dia. “Que me'n vaig a s'Esclooooop” és un crit que repetim tot sovint quan tenim ganes de sortir a entrenar.

Però avui hem quedat ben tips de s'Esclop! Com a mínim per a unes setmanes. Sobrevalorant les nostres condicions físiques, hem fet Sa Coma -> s'Esclop -> Estellencs -> s'Esclop -> Sa Coma. Mirant mapes, calculam que han estat uns 36 quilòmetres de recorregut i uns 1.700 metres de desnivell positiu. El que sabem del cert és que han estat 8 hores d'esforç i hem quedat baldats.

Ens ha acompanyat n'Olatz, que està fortíssima, i diria que no li ha costat ni la meitat que a nosaltres. Quina màquina!

Anar de Sa Coma a Estellencs, amb ritme suau i les piles carregades, ha estat relativament fàcil. El que ha resultat duríssim ha estat tornar d'Estellencs a Sa Coma!!! Es nota que fa temps que no anam a entrenar amb en Pau, el nostre súper entrenador i cap del “Comando Andratx”. Tots esperam que aviat torni a programar les seves gran sortides i voltes andritxoles!

Després d'haver fet la Trail Mallorca Serra de Tramuntana, ens fa moltes ganes provar l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana. Som conscients que ens faran falta molts entrenaments per aconseguir-ho. Per això començam prest i si tot va bé aviat continuarem amb els reconeixements del terreny.

Ramon i Olatz tornant cap a s'Esclop

Ramon i Elena tornant cap a s'Esclop

Ramon i Olatz cap a Sa Coma

Ramon i Olatz cap a Sa Coma

Trail Menorca Camí de Cavalls Costa Sud 2012

Camí de Cavalls, Curses, Viatges

Trail Menorca Camí de Cavalls Costa Sud

Abans d’explicar com ens ha anat la Trail Menorca Camí de Cavalls Costa Sud, vull dedicar unes paraules a un bon amic que acaba de perdre una persona importantíssima per a ell: ànims, Carles, la teva mare es devia sentir molt orgullosa i afortunada de tenir un fill com tu al seu costat. Ramon i jo t’acompanyam en el sentiment i pots comptar amb nosaltres per al que vulguis.

Apart d’aquesta desgràcia, el cap de setmana ha estat perfecte, tant la Trail i com tot el viatge a Menorca en general. Hem tingut molta sort en tots els aspectes i hem aconseguit el nostre objectiu sense cap dificultat, gaudint en tot moment de la cursa. Fèiem comptes de tardar unes 18 hores en recórrer els 91 km, i al final ho hem fet en 15 hores i 41 minuts. A més a més no hem patit cap lesió ni molèstia física important, tan sols jo una petita reacció cutània als peus i la part baixa de les cames, possiblement causada per la mescla de pols i suor; res important, no ho vaig notar fins poc abans de la meta, i ja ha desaparegut. Això sí, per a la pròxima vegada ja sé que em convé aturar i netejar-me les cames a mig camí per evitar aquestes vermellors.

Després de l’entrenament que havíem fet feia dues setmanes amb n’Olatz, sabíem que la cursa seria dura per a nosaltres així que des de principi a fi vàrem anar molt tranquils, prenent fotos, trotant només quan resultava molt fàcil i caminant la resta del temps. Hem begut i menjat suficientment durant tot el recorregut, i hem segut entre 5 i 10 minuts a cada avituallament.

Ens vàrem allotjar a l’Hotel Balear de Ciutadella, i n’Olatz i César ens varen acompanyar a la sortida a Maó. Ella està molt més ben preparada que nosaltres i li vàrem dir que no ens esperés i seguís el seu ritme, i finalment va fer un temps de 13 hores i poc. En César, que no hi participava, la va anar a trobar a tots els avituallaments.

El recorregut, l’organització, el tracte rebut pels voluntaris i amics, tot ha estat excel·lent. Vàrem tenir la sort de coincidir amb súper Tintín (en Rafa Medina) i la seva dona Asun, vàries vegades durant el tram final de la cursa. Ell és dels pocs que ha aconseguit completar la volta a Menorca sencera. Gràcies al fet que a la meta l’esperaven molts dels seus amics, nosaltres en arribar també vàrem trobar molt bon ambient, fet que ens va sorprendre molt gratament. Aprofit per donar les gràcies a na Carme i en Roman, na Teresa i en Ramon, en Samu… per totes les seves atencions a l’arribada. I al fotògraf que ens va fer aquesta foto tan xula!!!

Arribada a la meta

Per si fos poc, l’endemà, a la cerimònia de lliurament de premis, després d’un súper buffet lliure a l’Hotel Viva Menorca gratis per a tots els corredors, em van cridar per recollir un trofeu, per haver assolit la tercera posició en la categoria de dones veteranes. No té cap mèrit ja que érem poquíssimes de la meva edat, ha, ha! N’Olatz, va aconseguir el segon premi de la categoria Sènior femení, i aquest premi sí que és merescut: enhorabona campiona! I si no s’hagués perdut encara hagués fet molt millor temps. Els resultats es poden consultar en format PDF a Elitechip.

Finalment vull felicitar i donar les gràcies a tots els participants, organitzadors, acompanyants, fotògrafs, públic… GRÀCIES A TOTS per fer possible aquest gran esdeveniment que sens dubte anirà a més. I gràcies al nostre entrenador, en Pau Verd, líder del “Comando Andratx”. Si tot va bé, ens veurem tots l’any que ve a la Costa Nord!

He penjant les fotos que vàrem fer durant la cursa, i alguna més feta per en César, en Ramon Mulet i els fotògrafs de l’organització, a l’àlbum Trail Menorca Camí de Cavalls Costa Sud 2012