Abans de continuar amb la sèrie “Estratègies de màrqueting: optimització de pàgines web”, faré un resum dels temes tractats. El primer article, parla sobre la importància que té la selecció de les paraules clau entorn a les quals planificarem la nostra estratègia de màrqueting i SEO (Search Engine Optimization). També comenta algunes eines online que ens poden ajudar a fer la selecció d'aquestes paraules clau.
El segon article, tracta sobre el format de les adreces d'internet o URL, i inclou recomanacions en relació al valor semàntic i la condició de perdurabilitat que han de tenir aquestes.
El tercer article gira entorn de l'arquitectura de les webs i apunta els problemes que presenten algunes tecnologies, com ara el flash, a l'hora de facilitar als robots de recerca la seva tasca d'indexació de webs.
En aquest quart article entrarem ja dins el contingut de la web. El primer consell és revisar a fons tot el codi HTML o XHTML. És molt important que el codi compleixi els estàndards que recomana el W3C, tant si emprem HTML 4.01 Strict, XHTML 1.0 Strict o XHTML 1.1. Qualsevol d'aquestes opcions són recomanables sempre i quan es segueixi amb rigor la normativa de cada versió. L'eina de validació del W3C és una gran ajuda per aconseguir-ho. També és molt útil el programa HTML TIDY, disponible per a moltes plataformes i incorporat en alguns editors de text com ara UltraEdit o HTML Kit.
El segon consell és tenir molta cura de les característiques semàntiques de les webs, utilitzant amb propietat els elements com h1, h2, h3, h4, els paràgrafs, les llistes, les taules, etc. Cada pàgina ha de tenir un únic h1, que normalment coincideix amb el títol de la web. Per exemple, si el títol de la web és “Història de Mallorca”, un dels primers elements que hauria d'incloure el cos de la web seria un element h1 que contindria el mateix títol “Història de Mallorca”. Després, dins del mateix document, utilitzarem etiquetes h2 per encapçalar els diferents subapartats del document, com ara “Introducció”, “Època talaiòtica”, “Època romana”, etc. Els llistats o llistes d'ítems, entesos en el sentit més ampli que abraça per exemple des d'un menú de navegació fins a un llistat de noms, s'han d'etiquetar com a elements ul (llistes sense ordre), ol (llistes ordenades) o dl (llistes de descripcions), segons pertoqui. Les taules s'han d'emprar només per informació tabular (per exemple un calendari), mai com un suport per a la maquetació de webs, i a més a més han d'estar ben estructurades amb totes les etiquetes normatives (th, summary, etc.). En definitiva, que cal emprar de forma correcta els elements semàntics que el llenguatge HTML o XHTML ens ofereix.
En la creació de pàgines web, molts webmasters utilitzen programes de disseny del tipus WYSIWYG (allò que veus és el que obtindràs), com ara Dreamweaver o Front Page. Aquests programes permeten despreocupar-se del codi font de les webs i concentrar tota l'atenció en l'aspecte gràfic. El problema és que aquests programes difícilment poden generar codi font que compleixi els estàndards i que a més sigui correcte des del punt de vista semàntic. Per això és molt important familiaritzar-se amb el codi HTML o XHTML i, si be inicialment ens podem ajudar amb un editor WYSIWYG, és imprescindible revisar les webs amb algun programa que ens permeti visualitzar i corregir el codi font.
Per tal que el codi font sigui net, intel·ligible i funcional, s'intenta descarregar-lo de tot el que fa referència a l'aspecte gràfic, deixant només les etiquetes i propietats que són estrictament necessàries. Això és possible gràcies a la utilització de fulls d'estils CSS. Tant si emprem HTML com si emprem XHTML, hem d'intentar separar tot el que fa referència a qüestions gràfiques, de l'estructura i contingut de la web.
Utilitzant amb propietat els elements HTML i XHTML de valor semàntic i validant el codi font, no tals sols afavorirem el posicionament de les webs als cercadors, sinó que també millorarem l'accessibilitat i usabilitat de les pàgines, com passa amb la majoria d'estratègies d'optimització de pàgines web.