WebMaster i TrailRunner

Estratègies de màrqueting: optimització de pàgines web (III)

SEO

Seguint la sèrie d'articles sobre optimització de pàgines web i després d'haver tractat el tema de l'elecció de les paraules clau i les adreces d'internet, en aquest tercer article parlaré sobre l'arquitectura de les webs.

L'arquitectura d'una web és molt important a l'hora de facilitar l'accés als robots indexadors i a qualsevol usuari. Cal emprar una jerarquia clara i que cada pàgina sigui accessible com a mínim des d'un enllaç estàtic. Tal com explicava a l'article sobre la importància de les URL, segons quines adreces dinàmiques poden dificultar l'accés als motors de recerca, especialment si inclouen un identificador de sessió com ara http://www.exemple.org?sid=cc4c8fc1ae. Els robots només poden indexar i incloure als seus resultats de recerca aquelles pàgines a les quals hi tenen accés. Presenten molts inconvenients les pàgines creades a partir de marcs o “frames”, així com els enllaços que es generen amb Java-script tipus “pop-ups”. Passa el mateix amb els enllaços que hi ha dins de les animacions Flash.

Són del tot recomanables els mapes o índexs d'enllaços de text, i quan sigui possible és preferible distribuir el contingut de la web en diferents pàgines, de manera que cada pàgina tracti de forma específica un tema en concret.

Una manera d'imaginar-nos a quin contingut tindrà accés un motor de recerca és visualitzar la web amb un navegador de text com ara el Lynx. Si no disposem d'un programa d'aquestes característiques, sempre podem emprar un simulador online, com ara el Lynx Viewer. Per fer-nos una idea de com veurà la web Google i la gent que utilitza un navegador de text, també podem desactivar tots els plugins, el suport per a Java-script i la visualització d'imatges al nostre navegador habitual.

Estratègies de màrqueting: optimització de pàgines web (II)

SEO

Continuant el primer article sobre optimització de pàgines web, on tractava el tema de les paraules clau, avui parlaré sobre la importància que tenen les adreces d'internet, també anomenades URL (Uniform Resource Locator) o URI (Universal Resource Identifier), no tan sols per millorar la visibilitat de les pàgines en els cercadors, sinó també per facilitar-ne l'accés a qualsevol usuari.

Les adreces d'internet han d'aportar contingut semàntic a la web

Una adreça del tipus http://www.exemple.com/recurs.php?id=833786 no facilita cap informació sobre el contingut de la pàgina web, en canvi l'adreça http://www.exemple.com/geografia/muntanyes/puig-major/ ens oferix pistes sobre el que hi trobarem. Les adreces d'internet són un factor molt condicionant en els resultats de recerca de Google i altres buscadors d'internet. Per tant, a l'hora d'elegir el nom dels directoris i arxius que integraran els documents web i figuraran a les URL, convé emprar de forma estratègica les cadenes de text i paraules clau més rellevants per a la nostra web.

Les adreces d'internet no han de canviar

Tal com ja recomanava Tim Berners-Lee l'any 1998 a l'article Cool URIs don't change, convé ser previsors i evitar que les adreces canviïn amb el pas del temps. Per exemple, es recomana no mostrar l'extensió dels documents com ara .php o .html, ja que aquestes extensions poden deixar de ser aplicables en un futur.

Formes d'optimitzar les adreces d'internet

Hi ha moltes maneres de generar adreces d'internet optimitzades per als cercadors. Una forma molt simple d'evitar la utilització de l'extensió dels documents és crear un directori i ficar-hi a dins un arxiu index.html, index.htm o index.php, de manera que l'adreça http://www.exemple.com/directori/index.html sigui també accessible com a http://www.exemple.com/directori/ sense haver d'incloure el nom de l'arxiu index.html al final de la URL.

Si la web és generada de forma dinàmica i les adreces que crea l'aplicació són del tipus http://www.exemple.com/recurs.php?id=833786, interessa emprar algun sistema per reescriure les adreces.

Per exemple, si es té accés a les configuracions del servidor web, es pot emprar el mòdul mod_rewrite de l'Apache o crear links simbòlics.

Estratègies de màrqueting: optimització de pàgines web (I)

SEO

Bona part de les visites que reben les pàgines web provenen dels motors de recerca d'Internet, sobretot de Google. Per això, la presència de les webs dins d'aquests cercadors és molt important. Per obtenir el màxim de visites dels cercadors, es poden seguir unes tècniques i estratègies, que es coneixen amb l'acrònim anglès de SEO (Search Engine Optimization). Per no estendre'm avui parlaré de la primera passa del procés d'optimització: la selecció de les paraules clau.

Selecció de les paraules clau més apropiades

A l'hora d'optimitzar una pàgina web per als cercadors, el primer que se sol fer és determinar quines paraules o frases són les més rellevants i apropiades per als serveis o la informació que ofereix la web. Per exemple, si volem optimitzar una pàgina que ofereix serveis legals, el primer que hauríem de fer és reflexionar sobre quines paraules o frases utilitzarien les persones que cerquen els nostres serveis: “advocats”, “dret”, “legal”, “plets”? El primer que farem serà seleccionar unes quantes paraules o frases a partir de la nostra intuïció. També podem demanar als nostres usuaris i clients quines paraules emprarien ells per trobar els serveis que oferim. A la xarxa, existeixen diverses eines que ens poden orientar sobre quines són les paraules o frases relacionades amb el nostres serveis que la gent cerca més vegades als motors de recerca.

Eines per seleccionar les millors paraules clau

Overture, empresa de Yahoo, ofereix una eina molt útil anomenada Keyword Selector Tool, que permet escriure una paraula o frase elegida i obtenir un llistat de paraules o frases alternatives, amb el nombre de vegades que aquella cadena de text ha estat cercada durant el mes anterior. Així, si posem per exemple la paraula “legal”, ens diu que la paraula “legal” s'ha cercat 269398 vegades i ens proposa altres cadenes de text relacionades com ara , “advice legal”, “barely legal”, “form legal”, “legal service”, ordenades per nombre de vegades que hagin estat objecte de recerca. De seguida veiem que aquesta eina té moltes limitacions, especialment si ens dirigim a un sector de públic concret, ja sigui per llengua o localització.

Google, a través del seu sistema d'AdWords, ofereix altres eines capaces d'avaluar amb molta més precisió el valor de les paraules clau o cadenes de text. D'una banda, el Google AdWords Keyword Tool, ens permet interrogar el sistema sobre les paraules clau més cercades, filtrant els resultats per idioma i país. Aquí només obtindrem un llistat de paraules i frases, sense dades sobre el nombre de vegades que són cercades. No obstant, el sistema AdWords inclou una segona eina anomenada “Traffic estimator” que ens permet obtenir dades quantitatives molt aproximades. El càlcul es basa en la quantitat d'accessos que pots obtenir a través del sistema AdWords, però alhora serveix com a orientació sobre el nombre de vegades que la gent cerca cada paraula. La pega és que aquesta segona eina del sistema AdWords només es troba disponible per als usuaris registrats, a diferència del Google AdWords Keyword Tool que actualment és obert a tothom. Registrar-se en el sistema AdWords costa 5 dòlars.

Les paraules que finalment seleccionem com a més apropiades, ens serviran per donar contingut a la nostra web. Per exemple, si observem que una cadena de text és molt popular, com ara “dret administratiu” o “dret laboral”, ens convé crear una pàgina que tracti sobre aquest tema i situar de forma rellevant i semàntica aquesta cadena de text al títol i descripció de la web, a l'adreça o URL, com a h1, h2, hx, com a text dins dels paràgrafs, etc., etc. Posar les paraules clau tan sols al camp Keywords de les meta tags, no serveix per res. Parlaré sobre les meta tags i el valor semàntic dels elements de les pàgines web en un segon article. També dedicaré un altre article al Page Rank de Google i a d'altres qüestions relacionades.

Fotos, imatges i drets d'autor

Deixant de banda les qüestions legals, trobo de mal gust una pràctica molt estesa a Internet consistent en cercar imatges i utilitzar-les a tort i a dret, sense ni tan sols citar el nom de l'autor, ni la pàgina d'on s'ha extret. Amb la popularització dels blocs, aquesta pràctica encara s'ha estès més i crec que demana una reflexió. Quin dret tenim a utilitzar el treball d'altres persones sense ni tan sols esmentar la seva autoria? Al món acadèmic s'insisteix molt en citar la bibliografia utilitzada, però crec que no s'insisteix prou en el tema de les imatges. Ja a l'escola, aprenem a retallar i enganxar imatges extretes de revistes, llibres, etc. i poques vegades citem d'on les hem tret. Quan aquests treballs no surten de l'àmbit escolar o personal, això no suposa un greu problema. Però en el moment que els treballs es comencen a publicar a la xarxa, la situació canvia, ja que les imatges queden a l'abast de tothom. Encara que l'autor no indiqui que les imatges estan protegides amb copyright, crec que sempre s'hauria d'esmentar l'autoria de les imatges, i si l'origen és una web, també s'hi hauria de posar un enllaç.