Per què en Ramon i jo anam a Chamonix la darrera setmana d’agost, cada any des de 2015? Simplement perquè cada vegada que hi anam, ens ho passem millor.
Aquest any hem tengut la sort de poder participar un cop més en la cursa reina, la de 170km i +10.000 metres positius. Jo vaig poder acabar en 41 hores i 11 minuts i sense patir ni la meitat del que vaig patir l’any 2017. I en Ramon també va passar molt de gust i, tot i que el varen tallar en un control per arribar fora de temps, va poder recórrer 50km i acumular 2.900 metres positius, a més de gaudir d’altres entrenaments durant la nostra estada.
Enguany ha estat una edició molt emotiva per molts motius, especialment per la mort per accident d’un corredor txec que participava a una de les curses, la TDS. També vaig trobar a faltar molt n’Olatz i en Dani, que havien d’acompanyar-nos i varen haver d’anular el viatge a l’últim moment.
Malgrat tot, ha estat un any que no oblidarem i aquestes fotos mostren alguns dels grans moment que hem viscut en aquest paradís.
